L'Assemblea Constituent del Nepal va aprovar la setmana passada la primera Constitució permanent federal i republicana del país, set anys després que la monarquia fos abolida. La nova Carta Magna divideix el país en set províncies autònomes i atorga drets a les comunitats tradicionalment discriminades. Però el text no ha satisfet part de la població del Terai, al sud del Nepal, on diversos enfrontaments violents han fet més de 40 morts.

"La Constitució", explica aquesta anàlisi de l'International Crisis Group, "va ser concebuda com un instrument per a abordar reclamacions de llarga durada de sectors amplis de la societat", entre els quals s'inclouen "els madhesis, els tharus i grups més petits de les planes, grups de la casta dalit de les planes i de les muntanyes, grups ètnics janajatis ("nacionalitats indígenes") de les muntanyes i dones". "Molts" dels seus membres, continua l'anàlisi, han conclòs que el text "no compleix adequadament els compromisos d'inclusió i de [crear] un sistema federal".

Al Terai, madhesis i tharus protesten perquè o bé una part del seu territori ha quedat fora de la seva província -és el cas dels primers- o bé perquè han estat repartits entre dues províncies que temen que quedin controlades pels pobles de les muntanyes -és el cas dels segons.

Els partits madhesis havien establert el 2014 una aliança amb els maoistes per tal que el Nepal fos dividit en províncies de base ètnica i perquè la Constitució reconegués el dret a l'autodeterminació. Però a darrera hora, els maoistes han acceptat una divisió en províncies multiètniques i una Constitució on l'autodeterminació no s'esmenta.

Explicant per què el seu partit ha canviat de parer pel que fa al dossier territorial, el líder dels maoistes, Pushpa Kamal Dahal, ha recordat que els madhesis finalment han aconseguit la seva pròpia província i que s'ha assegurat "el principi de la inclusió proporcional" per als diversos grups.

Però diversos partits madhesis i tharus que van boicotar la votació on es va aprovar la Constitució preparaven ahir una aliança per a defensar plegats les seves reivindicacions davant dels tres grans partits nepalesos (els maoistes, els marxistes-leninistes i els conservadors).

El president dels marxistes-leninistes, Sharma Oli, replicava que madhesis i tharus haurien d'asseure's a negociar amb el govern perquè es poden trobar solucions alternatives i perquè la Constitució "no és pas inesmenable". El líder dels maoistes afegia que "es pot dialogar" sobre les fronteres de les províncies.

Una nació "indivisible", un sol poble i competències repartides

Cadascuna de les set províncies tindrà el seu propi govern i la seva pròpia assemblea amb capacitat legislativa. Matèries com la promoció de la llengua i la cultura, determinats impostos, gestió dels boscos, i carreteres provincials seran competència de les províncies. Cada província podrà seleccionar quines han de ser les seves llengües oficials d'entre aquelles que siguin parlades "per la majoria de la població".

Les autoritats federals es reserven competències com defensa, policia central, els principals impostos, sanitat, afers exteriors, ciutadania, immigració, telecomunicacions, i els codis civil i criminal. La Constitució consagra el nepalès com l'única llengua oficial a escala estatal i especifica que el Nepal és una única nació, "indivisible" i expressió del "poble nepalès", l'únic reconegut. Un poble, això sí, "amb característiques multiètniques, multilingües, multireligioses i multiculturals".

(Imatge: la bandera del Nepal / imatge de MShades / Chris Gladis.)

Més informació:

• Seguiment a Nationalia: Maoistes i madheshis s'alien perquè el Nepal reconegui l'autodeterminació i implementi el federalisme ètnic, Segona oportunitat per a la creació d'un Nepal federal i El desacord sobre el federalisme deixa el Nepal sense Constitució