Notícia

Junts pel Sí i la CUP inicien converses sobre el nou govern i el full de ruta cap a la independència

Les dues forces coincideixen a assenyalar que existeix un "mandat clar" per a un nou Estat català, però exclouen la DUI de moment · Sense acord a la vista sobre qui ha de ser el nou president català · Rajoy insisteix que mai no negociarà sobre "la unitat d'Espanya" ni sobre "la sobirania nacional"

Junts pel Sí (JxSí) i la CUP inicien avui converses sobre la formació d'un nou govern a Catalunya, dos dies després de les històriques eleccions del 27 de setembre, en què per primer cop a la història va resultar elegida una majoria absoluta de diputats independentistes (72 de 135). Les dues forces diuen que existeix un "mandat clar" per a iniciar la constitució d'un Estat català, però de moment no es posen d'acord sobre qui hauria de ser el nou president.

JxSí (62 escons) diu que el president català, Artur Mas, ha de mantenir el càrrec i obtenir un tercer mandat. Però la CUP (10 escons) considera que Mas no és un líder de consens i propugna que un altre diputat sigui escollit president. Podria ser un dels independents de JxSí o algun membre dels dos partits socialdemòcrates d'aquesta coalició (ERC i MÉS).

Tant la CUP com JxSí diuen que la persona que encapçalarà el nou govern no ha de ser el més important en les negociacions, i que el procés cap a l'Estat català ha de tenir la prioritat.

El full de ruta de JxSí cap a la independència

D'acord amb el programa de JxSí, el Parlament català ha d'aprovar una "declaració sobre l'inici del procés cap a la independència" tan aviat com sigui possible -podria ser aquest mateix novembre. Just després, el govern català hauria de completar les estructures d'estat, que inclouen una hisenda pròpia, la seguretat social, la justícia, les telecomunicacions, l'energia i els serveis d'aigua, a banda de les relacions exteriors, segons un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). En paral·lel, hauria d'iniciar-se un procés constitucional per tal que ciutadans i entitats puguin proposar un esborrany de Constitució catalana.

Després que es completi aquesta fase, el Parlament de Catalunya hauria de proclamar la independència. El president català llavors convocaria unes eleccions per a una assemblea constituent, que prendria la proposta constitucional ciutadana i la completaria amb una proposta final. Aquest text se sotmetria a referèndum.

El programa de JxSí inclou una excepció: aturar aquest procés si el govern espanyol ofereix un referèndum vinculant sobre la independència.

La CUP descarta una DUI immediata

Encara que la CUP incloia una declaració unilateral d'independència (DUI) al seu programa, el partit anticapitalista diu ara que no es pot aprovar una DUI perquè els vots a favor del "sí" no han superat el 50%. El cap de llista de la CUP, Antonio Baños, ha dit que la DUI queda per a més endavant -no ha precisat quan ni com.

En lloc d'això, Baños ha dit que existeix un "mandat explícit" per a iniciar la construcció de "la República Catalana". A banda de JxSí i la CUP, també Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP) portava al seu programa electoral el compromís d'iniciar un "procés constituent des de baix". CSQEP va obtenir 11 escons i gairebé el 9% dels vots. De manera que les forces favorables a un procés constituent català sumen el 57% dels vots i 83 escons.

Tot i així, el cap de llista de CSQEP, Lluís Rabell, diu que la seva coalició no donarà suport a JxSí mentre CDC formi part del govern. No és clar si CSQEP es podria acceptar eventualment de participar en un procés constituent català que no estigui acordat amb Espanya.

Els partits unionistes i Rajoy reclamen l'aturada del procés

Els altres partits del Parlament català (C's, PSC i PP, 39,1% dels vots i 52 escons) s'oposen a qualsevol acció unilateral catalana que camini cap a la independència, i reclamen a JxSí i la CUP que aturin els seus plans de començar a bastir l'Estat català.

El president espanyol, Mariano Rajoy, insistia ahir que ell mai no entrarà a negociar "la unitat d'Espanya" ni "la sobirania nacional". A canvi, Rajoy proposava d'encetar un "diàleg" dins del marc de les lleis i institucions espanyoles.

El PP rebutja qualsevol esmena a la Constitució espanyola que s'orienti a intentar una acomodació de les reivindicacions catalanes de més autogovern. El principal partit de l'oposició, el PSOE, també rebutja la independència de Catalunya, però argumenta que caldria modificar la Constitució per tal de convertir Espanya en un estat federal.