El recurs refusat aquest cop era el que havien presentat el setembre passat Robert Hertzog, professor emèrit de Dret Públic de la Universitat d'Estrasburg, i Daniel Hoeffel, exministre, senador i president del Consell General del Baix Rin. Hertzog i Hoeffel demanen la "suspensió" de la llei de 16 de gener de 2015 relativa a la delimitació de les regions i a les eleccions regionals. Consideren que la llei "viola manifestament" l'article 5 de la Carta Europea de l'Autonomia Local, tractat internacional conclòs dins del marc del Consell d'Europa, que França va signar el 1985 i va ratificar el 2007. L'article 5 estipula que per a tota modificació dels límits territorials de les col·lectivitats locals, aquestes "han de ser consultes prèviament, eventualment per via de referèndum".

"No es tracta pas d'un recurs d'alsacians per a defensar Alsàcia, sinó per a anul·lar l'aplicació d'una llei que afecta totes les regions i tots els partits polítics", precisa Hertzog al diari alsacià DNA. Per la seva banda, Hoeffel afirma que la "Carta Europea de l'Autonomia Local no és pas un instrument de dretes o d'esquerres, sinó un instrument col·lectiu". Hoeffel també afirma que "la regionalització ha de ser una altra cosa que no pas una improvització sense cap consens. Precipitada, la reforma condueix a desacords entre els quals les víctimes són aquelles que l'han iniciada".

D'altres recursos ja havien estat presentats davant del Consell d'Estat per a fer derogar la reforma territorial. El maig passat en van presentar un els Alsacians Reunits, la Federació Democràtica Alsaciana i el Moviment del Franc Comtat. Aquest procediment encara és en curs. I al final d'agost, aquests moviments encara van presentar un altre recurs per a demanar al govern francès d'organitzar les eleccions regionals en el marc de les 22 regions actuals.

Descontentament a Alsàcia i Bretanya

La nova divisió regional no preveu la reunificació de Bretanya, malgrat que aquesta ha estat una reivindicació bretona durant dècades. Per això el moviment dels Barrets Vermells i els col·lectius 44 Breizh i Bretanya Reunida s'han manifestat diversos cops. Els bretons reclamen des de fa dècades la reunificació mitjançant la incorporació a la regió del departament del Loira Atlàntic, que ara pertany a la regió del País del Loira, però que és bretó històricament i cultural.

A Alsàcia, el mateix president Philippe Richert es va mostrar oposat a la fusió d'Alsàcia en una macroregió. Però el president francès, François Hollande, va proposar d'agrupar Alsàcia i Lorena, sense la regió veïna de la Xampanya, que se'n va amb la Picardia. Finalment, l'Assemblea Nacional francesa va agrupar Alsàcia, Lorena i la Xampanya en una sola regió. El partit alsacià Unser Land diu que Alsàcia és "incompatible" amb Lorena i va cridar a "mobilitzar-se" per a preservar "la integritat" del territori, i a més, es demana si no és pas arribada l'hora d'abandonar França i "formar un estat pròsper".

Mentrestant a Occitània el debat se centra sobretot en el nom que haurà de tenir el resultat de la fusió de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.

(Aquesta notícia va aparèixer originalment a Jornalet en llengua occitana, diari amb qui Nationalia té un acord de col·laboració.)