Notícia

El conflicte a Geòrgia: una cronologia

Nationalia s'ha interessat, des del seu naixement, pel conflicte que enfronta les repúbliques autoproclamades d'Abkhàzia i Ossètia del Sud amb Geòrgia. Com és habitual en la rutina dels mitjans de comunicació tradicionals, el conflicte no ha aparegut a les primeres planes dels diaris fins que ha esclatat la guerra amb la Federació russa. Però cal remuntar-se, com a mínim, a la independència de Kosovo per trobar les causes immediates d'aquest conflicte.

[A més de la següent relació de notícies aparegudes a Nationalia, a l'apartat Dossiers hi trobareu l'article Què passa a Geòrgia?, del periodista David Forniès, publicat el segon semestre del 2007 a la revista Europa de les Nacions. Consulteu-lo aquí.]

CRONOLOGIA

18 de febrer del 2008. Un dia després de la proclamació d'independència de Kosovo, el president abkhaz, Sergei Bagapsh demana a Rússia que també reconegui la sobirania d'Abkhàzia i Ossètia del Sud. Moscou, contrari a la independència de l'exprovíncia sèrbia, duia setmanes amenaçant amb el reconeixement de les repúbliques georgianes si els països occidentals s'entestaven a fer Kosovo independent.

10 de març del 2008. Rússia aplica mesures d'aproximació amb Abkhàzia, com aixecar el veto que impedia les relacions comercials entre la república i la Federació. Mentrestant, la Unió Europea expressa la seva preocupació per l'eventual reconeixement de Rússia cap a les dues repúbliques separatistes. Bagapsh assegura que Kosovo és un precedent.

1 d'abril del 2008. Tbilisi proposa a Abkhàzia un model d'autonomia "il·limitada", però mentre que Bagapsh respon taxatiu que el poble abkhaz "ja ha votat per la independència", en referència al referèndum celebrat a la república on una majoria de ciutadans va votar a favor d'independitzar-se de Geòrgia.

18 d'abril del 2008. Moscou segueix acostant-se a Abkhàzia i Ossètia del Sud amb acords econòmics favorables i l'obertura de relacions diplomàtiques, mentre el president georgià, Mikhaïl Saakaixvili, reacciona a nivell diplomàtic i militar: demana a la comunitat internacional que freni les polítiques russes que "violen la sobirania georgiana" i mobilitza tropes cap a la frontera amb Abkhàzia.

29 d'abril del 2008. Moscou assegura que Geòrgia es prepara per la guerra i, en conseqüència, transporta més "tropes de manteniment de la pau" a territori abkhaz i sud-osseta. El Kremlin adverteix: "qualsevol intent per part de Geòrgia d'utilitzar la força per resoldre els conflictes tindrà una resposta apropiada i dura". Tbilisi ho nega i la UE li dóna la raó amb uns informes tècnics.

7 de juliol del 2008. Es registren -o es difonen- els primers brots de violència a la frontera que separen Abkhàzia i Geòrgia. Les tensions diplomàtiques i militars, concentrades fins ara en el triangle Moscou-Sukhumi-Tbilisi, s'estenen cap a Ossètia del Sud. Hi ha tiroteigs, explosions d'artefactes bomba, i abatiments d'avions no pilotats. Alemanya proposa un pla de pacificació per a Abkhàzia, centrat en treballar en mesures de confiança mútua.

18 de juliol del 2008. Abkhàzia anuncia que rebutja el pla de pau proposat per Alemanya, ja que Geòrgia encara té tropes a la regió de Kodori (única zona d'Abkhàzia sota control del Govern georgià). Tbilisi sí que l'accepta, satisfeta amb la condició que tots els georgians que a principis dels noranta foren expulsats d'Abkhàzia puguin retornar.

4 d'agost del 2008. La Federació russa expressa el convenciment que un conflicte armat podria esclatar en qüestió de dies, degut a recents moviments de tropes georgianes cap a la frontera amb Ossètia del Sud. Geòrgia assegura que les seves tropes només responen a atacs de "terroristes" ossetes i de "grups de bandits".

8 d'agost del 2008. L'exèrcit georgià bombardeja la capital d'Ossètia del Sud, Tskhinvali, i desencadena un conflicte armat entre Geòrgia i Ossètia del Sud, que compta amb la participació de les tropes russes. El president de Geòrgia, Mikhaïl Saakaixvili, afirma que l'atac es deu a l'entrada de 150 tancs russos a territori sud-osseta, la qual cosa constitueix una "violació del territori estatal georgià".

14 d'agost del 2008. Un cop finalitzat el gruix de les hostilitats, els líders d'Abkhàzia i d'Ossètia del Sud expressen el convenciment d'estar més a prop de la independència. Les quatre parts en conflicte (Geòrgia, Rússia, Abkhàzia i Ossètia del Sud) signen un acord de pau proposat per París i Moscou.

20 d'agost del 2008. Els líders de les dues repúbliques autoproclamades demanen oficialment a Moscou que reconegui la seva independència, i fonts fiables deixen entreveure la possibilitat que el Consell de la Federació Russa faci un pas ferm en aquesta direcció el dilluns següent.

26 d'agost del 2008. Sis mesos i pocs dies després de la declaració d'independència del Kosovo, les dues cambres legislatives russes aproven les resolucions favorables a la independència de les Repúbliques secessionistes de Geòrgia, i tot seguit el president Dimitri Medvedev signa els decrets que formalitzen que, a partir d'avui, la Federació considera Abkhàzia i Ossètia del Sud com a Estats independents.