Notícia

Pobles i nacions d'avui: Escòcia

DOSSIER. Nació sense Estat en meteòric avenç cap a l'autogovern, en tan sols deu anys Alba -Escòcia, en gaèlic escocès- ha passat de no tenir ni Parlament autònom a ser governada per un partit independentista, l'Scottish National Party, que preveu un referèndum d'autodeterminació per al proper 2010. En un context de crisi política del principal adversari de l'SNP, el partit Laborista, i unes enquestes favorables a la gestió de l'actual primer ministre, Escòcia és la millor candidata per dur a la pràctica el concepte d'ampliació interna de la Unió Europea.

Escòcia, avui
Els independentistes de l'Scottish National Party (Partit Nacional Escocès, SNP) són la primera força de Holyrood, el Parlament d'Escòcia, amb 47 escons sobre 129. Fa tan sols quatre anys, el mateix partit tenia vint escons menys, i l'agenda política la marcava el laborisme, fins llavors hegemònic a la nació i partidari de la devolution, la transferència de competències cap a Edimburg, però no del referèndum d'autodeterminació proposat per l'SNP. Veure la notícia a The Herald.

L'arribada dels nacionalistes escocesos al poder, el maig del 2007, va ser un revulsiu per a les expectatives d'autogovern del país. L'abril del 2008 es va crear la Comission on Scottish Devolution (Comissió sobre les transferències de competències a Escòcia), un organisme independent encarregat de revisar el procés dels darrers deu anys i elaborar-ne un informe per als Governs escocès i britànic, previst per al proper 2009.

D'altra banda, el líder de l'SNP, Alex Salmond, va presentar pocs mesos després de ser elegit el llibre blanc Choosing Scotland's future: a national conversation, on s'explora la via de la independència, així com d'altres possibilitats de canvis constitucionals. El document també inclou l'esborrany d'un projecte de referèndum d'autodeterminació. Vegeu el llibre blanc aquí [pdf].

Un dels temes candents de l'actualitat política a Escòcia és l'actitud que el Partit Laborista prendrà davant de la proposta de referèndum de Salmond. Com que l'SNP governa en minoria, haurà de convèncer a almenys 16 diputats de l'oposició per tirar endavant la llei que permeti la consulta, comptant que els dos escons del Partit Verd ja hi donen suport. És poc probable que tant el Partit Conservador com els Liberal Demòcrates hi votin a favor, però no es pot dir el mateix dels laboristes. Si bé es tracta d'un partit inequívocament unionista, entre les seves files sovint s'hi planteja el debat de si donar suport al referèndum mentre les enquestes auguren una victòria del no, per així tallar l'actual tendència a l'alça de les opinions a favor. Vegeu la notícia a Nationalia.

Un altre factor important en aquest procés és l'elecció de les preguntes que han de figurar a la butlleta, el dia que se celebri el referèndum. La proposta de l'SNP és que en el referèndum hi figurin tres opcions: plena independència, més autogovern, o manteniment de la situació actual, en el qual els votants enumerin les opcions per ordre de preferència. L'oposició ho critica, dient que amb aquest sistema la independència podria arribar a produir-se quan un 26% dels votants optessin en primer lloc pel trencament amb Anglaterra i la resta ho fes com a segona opció, la qual cosa seria, diuen, com arribar a la independència "per la porta del darrere". Vegeu la notícia a Scotsman.com.

Si finalment Escòcia tria el camí de la independència, tot indica que seria la primera nació sense Estat en integrar-se a la Unió Europea per la via de l'ampliació interna, com proposava Alfons López Tena fa uns mesos. Això significa que, l'endemà de la independència, Escòcia -o qualsevol altra nació sota un Estat membre, com Flandes o Catalunya- esdevindria automàticament Estat de ple dret de la Unió Europea. Vegeu la notícia a directe!cat.

Més informació a la fitxa d'Escòcia.