El poble gitano, avui
De mica en mica, els gitanos han pres consciència de la necessitat de reivindicar-se com a poble per assegurar els seus drets, i no són poques les iniciatives que miren d'articular una gran comunitat més enllà de les fronteres dels Estats on viuen. En aquest sentit, la International Romani Union (secció a l'Estat espanyol) és una de les organitzacions més importants en la defensa dels seus drets.

Els gitanos també han aconseguit fer arribar la seva causa a alguns organismes internacionals, com l'OSCE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament) i el Consell d'Europa, sobretot gràcies a ONG i grups de treball com European Roma Rights Centre (ERRC), una de les més actives a l'arena internacional, la Fundación Secretariado Gitano. També disposen de xarxes d'informació a internet, com per exemple Romea.cz, RomNews i European Roma Information Office.

Com a conseqüència d'aquests avenços, el passat 16 de setembre es va celebrar a la seu de la Comissió Europea, a Brussel·les, la primera cimera europea sobre el poble gitano. L'objectiu d'aquest esdeveniment era donar a conèixer entre els Estats membres les necessitats del poble rom, així com transmetre la necessitat d'una resposta conjunta per acabar amb una "discriminació persistent" contra aquesta comunitat. Vegeu-ne la notícia a Nationalia i al web de la Comissió Europea.

Malgrat tot, els gitanos segueixen sent notícia només en sentit negatiu. Van tornar a les planes de successos l'estiu passat, quan la policia va anunciar la detenció d'una adolescent d'ètnia gitana que suposadament havia intentat segrestar un nadó a Nàpols. Grups de persones van dirigir-se a dos campaments gitanos de les afores de la ciutat i, després de fer-ne fora els seus habitants, van incendiar les cabanes. La resposta del Govern italià va ser començar un cens general de tota la població gitana del país, mesura que ERRC va considerar "discriminatòria" perquè estava fonamentada en criteris ètnics. Vegeu-ne la notícia a Nationalia.