La península de Crimea és un dels punts calents de l'estira i arronsa entre Rússia i Occident per estendre les respectives àrees d'influència sobre Ucraïna. Bastant polaritzada entre els prooccidentals del president Viktor Iúsxenko i els prorussos de l'opositor Víktor Ianukóvitx, Ucraïna es debat entre els lligams històrics amb Rússia i l'acostament a la Unió Europea, i Crimea, un territori de majoria ètnica russa estratègicament situat a la mar Negra, és una peça clau en l'escaquer estratègic de l'Europa oriental.

Conscients d'això, un grup d'ucraïnesos han iniciat una campanya per aconseguir que Crimea perdi el seu estatus de república autònoma i sigui rebaixada a regió comuna. L'objectiu és evitar que, fent ús de la diferència legal entre Crimea i les províncies ucraïneses, les autoritats de la península -amb el suport de Moscou- busquin separar-se d'Ucraïna i vincular-se a Rússia, com ha passat al Caucas amb Abkhàzia i Ossètia del Sud.

La campanya està dirigida pel partit ultranacionalista ucraïnès Llibertat (Svoboda), que a les darreres eleccions parlamentàries va doblar el seu suport electoral (de 90.000 vots a gairebé 180.000, en només un any de diferència). El seu líder, Oleh Tyahnybok, ho té molt car: "El futur de Crimea, com el de qualsevol altra part d'Ucraïna, l'ha de determinar conjuntament tota Ucraïna", explica el web ForUa.

Un territori amb marcades diferències

El problema, però, és que Crimea presenta notables diferències respecte de la resta del país. Els russos hi formen la majoria absoluta de la població (58,5%), força per davant del 24,4% d'ucraïnesos, segons les dades del cens oficial d'Ucraïna de 2001. I, a més, hi resideix una minoria autòctona, els tàtars de Crimea (cal no confondre'ls amb els tàtars del Tatarstan, una república de la Federació Russa). Crimea és territori ucraïnès des de 1954, quan el llavors mandatari soviètic Nikita Khruixtxov va separar-la de Rússia i la va lliurar a Ucraïna.

Aquestes diferències no importen a Tyahnybok, que s'ha proposat recollir tres milions de signatures arreu d'Ucraïna per aconseguir que es convoqui un referèndum a escala estatal per revocar l'autonomia de Crimea. La tasca no és petita, no tan sols perquè el nombre de firmes és enorme (equival a prop del 7% de la població total ucraïnesa) sinó també perquè un canvi així requerirà una modificació consticional -l'existència de la República Autònoma de Crimea està recollida a la Carta Magna.

Amb la mirada cap a Rússia

La classe dirigent de Crimea ha volgut marcar distàncies amb el Govern ucraïnès, i més encara després de la intervenció russa a Geòrgia. El mes passat, per exemple, l'assemblea de Crimea va instar el Parlament d'Ucraïna que reconegués la independència d'Abkhàzia i Ossètia del Sud, com havia recomanat el Kremlin a tots els governs del món. No cal dir que el president proocidental d'Ucraïna, Víktor Iúsxenko, no en vol ni sentir a parlar. De fet, Iúsxenko es va afanyar a acusar Moscou d'estar repartint passaports russos entre la població de Crimea per, en un futur, fer el mateix que a les dues repúbliques caucàsiques: aprofitar alguna excusa per annexionar-se Crimea.

El setmanari alemany Der Spiegelpublicava, el passat dia 16, una entrevista amb Viatxeslav Níkonov, estratega polític proper al Kremlin, que abordava la qüestió de Crimea. Níkonov advertia: "Donem suport a la integritat territorial d'Ucraïna, igual que donàvem suport a la integritat territorial de Geòrgia abans que comencessin a matar la nostra gent". Tota una advertència a Kíev. Perquè quedi més clar, els periodistes del Spiegel li demanen si podria ser que es creessin "noves repúbliques" a Ucraïna. La resposta: "Si Occident continua intentant arrossegar Ucraïna a l'OTAN contra la seva voluntat, tot és possible".

En tota aquesta qüestió no és gens aliena la qüestió de la flota russa de la mar Negra, que està ancorada principalment al port de Sebastòpol, al sud de Crimea. El 1997, Ucraïna va acceptar de llogar la base naval de la ciutat als russos per un període de 20 anys. Això sí, Kíev ha anunciat que no pensa estendre el termini més enllà del 2017 i que, per tant, els vaixells russos hauran de marxar llavors. Alguns analistes consideren que les pressions que Rússia està exercint directament o indirectament sobre Crimea busquen posar Moscou en posició d'avantatge per negociar les condicions de la flota més enllà de la data límit del 2017.

I els tàtars?

L'afer de Crimea està ara mateix plantejat com un pols entre Rússia i Occident, amb Ucraïna dividida entre els proocidentals i els prorussos. Enmig -o al marge- d'aquesta polarització resten els tàtars de Crimea, el poble autòcton de la península que encara hi eren majoritaris a mitjan segle XIX. Magrat estar reduïts al 12% de la població, disposen del seu propi Parlament (el Mejlis), amb capacitat legal per adreçar-se a l'assemblea nacional ucraïnesa.

El líder del moviment nacional tàtar i president del Mejlis, Mustafa Abdülcemil Qırımoğlu, ha optat per posar-se del costat de Iúsxenko i, recentment, ha criticat amb força l'actitud russa envers Ucraïna. Qırımoğlu tem que Rússia vulgui annexionar-se de facto Crimea de la mateixa manera com considera que ha fet amb Abkhàzia i Ossètia del Sud, i reclama més fermesa al Govern ucraïnès en la defensa de la península. L'any 2005, en una entrevista amb RFE/RL, Qırımoğlu ja argumentava que Rússia s'oposa al retorn de tots els tàtars a Crimea (la meitat dels membres d'aquest poble encara són fora d'Ucraïna després que Stalin els deportés) perquè això podria suposar la fi del domini ètnic rus a la península.

El fet és que, els tàtars, generalment empobrits, encara reclamen que se'ls reconegui com a poble autòcton de Crimea i que la seva llengua, estretament emparentada amb el turc, sigui declarada idioma oficial de la península. Els extremistes russos no tenen cap interès que el nacionalisme tàtar es faci fort a Crimea, i durant els darrers anys s'han produït alguns atacs violents contra persones i propietats de la comunitat tàtara. Aquest context explica que, mentre no hi hagi cap sortida millor i mentre continuïn sent una minoria a la seva pròpia terra, als tàtars no els quedi gaire més remei que buscar l'enteniment amb Kíev i reclamar una autonomia nacional i territorial pròpia, com ha fet recentment el vicepresident del Mejlis, tot advertint que els tàtars "no estan satisfets" amb l'estatus de la República Autònoma de Crimea.

Més informació:

• Ràdio Ucraïna: Public meeting initiated by Svoboda All-Ukrainian Association disrupted in Crimea on September 28
• World Bulletin: Deported Crimean Tatars seek ethnic rights in law draft
• Nationalia: Ucraïna, possible eix de la confrontació diplomàtica entre Rússia i occident
• Es poden consultar diversos estudis i articles sobre el poble tàtar al web del Comitè Internacional per a Crimea.