Aureli Argemí

Potser poques vegades la humanitat ha viscut tan pendent de les eleccions presidencials als Estats Units d'Amèrica. Una gran quantitat de gent creu, amb raó, que en aquests resultats, en els seus precedents i en les seves conseqüències, tothom s'hi juga molt, a escala política, econòmica, social... d'alguna manera s'ha reproduït ara el que ha anat passant des de fa molts anys cada vegada que hi ha hagut una elecció presidencial als Estat Units d'Amèrica. Però en aquesta última, concretament en els seus resultats, hi trobem uns indicadors que no són una mera repetició. Indiquen una profunda evolució de la societat americana, almenys pel que afecta als seus sentiments i en el terreny de les opcions, que pot tenir repercussions en molts indrets del món. El fet que, per primer cop, hagi estat elegit un afroamericà suposa un canvi profund en les mentalitats; un canvi que sembla molt ràpid, si pensem que el racisme era ben notori en la societat americana abans d'ahir com aquell qui diu.

Una de les altres novetats d'aquestes eleccions la trobem en el paper determinant que han tingut les anomenades "minories" negres i llatines. Són, especialment, els membres d'aquestes "minories" els votants que han decantat la balança, que han permès dur a la presidència el candidat Barack Obama. Són aquestes "minories" els col·lectius que han encarnat millor, o amb més significat, l'eslògan de la campanya: "yes, we can" (sí, podem).

Sí, podem. És a dir, els resultats de les eleccions nord-americanes ens donen una prova contundent, si més no, que els canvis en una societat no depenen necessàriament dels qui detenen els poders. La història ens demostra sovint, amb exemples concrets -i el cas que ara estic evocant n'és un- que les raons de les anomenades dèbils i marginades "minories" són més fortes, més convincents, que no pas els arguments presentats pels qui dominen els mitjans de comunicació, gestionen l'economia i condueixen la política, com si fossin els propis de les "majories" i, per tant, com si expressessin la voluntat general.

Per què arriben a guanyar les "minories" en sistemes fins i tot democràtics? En el fons perquè, amb més freqüència del que imaginem, l'aposta democràtica d'aquestes "minories" és més profunda, arriba més lluny i és vista com a aportació que afecta més positivament el conjunt de la societat. Els negres i els hispans votaven a favor de Barack Obama pensant en primer lloc en la seva condició i confiant que el seu candidat seria més apte que el contrincant per a resoldre els seus problemes. Lògic. Però el candidat escollit va interpretar que la proposta vinguda d'aquests sectors beneficiaria tota la societat i així va explicitar-ho als qui no hi pertanyien, obtenint-ne els resultats suficients; és a dir, els procedents de la "majoria" blanca, necessaris per a guanyar.

Caldrà seguir els passos del nou president per a veure com aquests reptes i resultats es tradueixen en una pràctica de millor cohesió i aproximació entre els diferents sectors de la societat nord-americana. De moment, allò que hem rebut dels Estats Units d'Amèrica és una gran aportació democràtica. En particular, als països que tenen al seu si també "minories" capaces de donar lliçons a la "majoria", amb la seva resolució de dur a la pràctica el "yes, we can".

Més informació:

• Nationalia: El vot de les 'minories', clau per a la victòria de Barack Obama