Notícia

Grenlàndia: independentisme àrtic

POBLES I NACIONS D'AVUI. De cop i volta, gairebé sense avisar, una petita nació de prop de 60.000 habitants ha saltat als titulars de tots els diaris al costat de la paraula 'autodeterminació'. El dia 25 de novembre del 2008, Grenlàndia van fer un pas més cap al trencament amistós de les seves relacions amb Dinamarca, l'antiga metròpoli. El futur és encara incert -independència o autonomia-, però els grenlandesos tenen clar que ningú més el dibuixarà enlloc seu.

Amb tota la força de les urnes, Grenlàndia ha dit que és una nació i que té dret a tractar, de tu a tu, la resta de pobles del planeta. Segons l'Estatut aprovat en referèndum el dimarts 25 de novembre, l'illa àrtica té garantit el ple dret d'autodeterminació quan els seus habitants així ho escullin. L'històric document reconeix els grenlandesos com a poble, i garanteix la oficialitat de la seva llengua a tot el país.

Això és, ni més ni menys, el que ha aconseguit Grenlàndia en la fita més important cap a la plena independència. Però la crònica descontextualitació dels mitjans de comunicació no ens ha d'impedir veure el perquè i els precedents d'aquesta decisió.

Els primers pobladors de Grenlàndia van ser els inuit, provinents d'altres territoris àrtics. Al llarg de la història, altres pobles s'han instal·lat a l'illa, com per exemple els víkings provinents d'Escandinàvia o, més endavant, danesos i noruecs. Aquests darrers van establir relacions colonials amb el poble àrtic, tot i que degut a les dures condicions climatològiques mai van tenir una presència significativa a l'illa.

Al llarg del segle XX, hi ha hagut tres moments fonamentals per a l'autogovern de Grenlàndia. El primer va ser a principis dels anys 50, quan el territori va passar de ser una colònia -en termes oficials- a una part integral del regne de Dinamarca, que tenia representants a l'assemblea danesa alhora que gaudia d'un Parlament propi.

Dècades després, el 1979, hi va haver una segona transferència de competències de Dinamarca cap a l'Assemblea nacional grenlandesa. Finalment, i després de nombroses negociacions entre els dos Governs, l'any 2008 els grenlandesos han donat el suport majoritari a la proposta del primer ministre, que dóna a l'illa un bon nombre de nous poders (32 noves competències s'afegeixen a les que ja tenia: Dinamarca es reserva, principalment, les polítiques en afers exteriors, defensa, ciutadania i moneda). La clau de volta d'aquesta transferència és la gestió dels recursos naturals, que segons els càlculs del Govern grenlandès permetrà compensar els subsidis que l'illa deixarà de rebre de Copenhaguen.

Més informació: