La situació estratègica de la Vall d'Aosta -als Alps centrals, en una cruïlla entre els Estats italià, francès i suís- ha convertit aquest país en un objecte de desig per als imperis, regnes i Estats que s'han anat succeint a la regió. I malgrat això, els valldostans han aconseguit pràcticament sempre mantenir el seu caràcter i la seva autonomia política, econòmica i cultural.

Durant el segle XX, el país va viure el seu període més fosc durant la dictadura de Benito Mussolini, que va intentar suprimir el seu fet diferencial especialment a través de la imposició de la llengua italiana i la prohibició del francès. La caiguda del règim feixista, l'any 1945, va significar per Aosta el principi dels bons temps pel que fa al seu reconeixement i l'autogovern, amb l'obtenció de l'estatus de regió autònoma el mateix 1945, i la concessió per part de Roma de l'Estatut especial, encara vigent avui.

La segona meitat del segle passat va significar per la Vall una profunda transformació econòmica i demogràfica. Va deixar de ser un país basat en l'agricultura i la ramaderia, emissor d'emigració cap als països veïns, i va esdevenir una regió pròspera, amb gairebé 200.000 habitants, i una de les grans potències turístiques del nord d'Itàlia.

Avui, la Vall d'Aosta gaudeix d'institucions pròpies preparades per a un ampli autogovern i autofinançament. El Consell Regional, una cambra legislativa formada per 35 consellers, elegeix la Junta Regional, que és l'òrgan executiu. Les competències que té el Govern abasten camps com agricultura i medi ambient, urbanisme i planificació territorial, tercer sector, ensenyament i cultura i toponímia.

Els fonts d'ingressos que permeten la subsistència de la Vall són l'agricultura (formatge, vi i fruita) i, molt especialment, el turisme. En aquesta categoria hi destaca el turisme de muntanya, com l'alpinisme (és un dels punts des d'on es pot atacar el Mont Blanc, el pic més alt dels Alps) i l'esquí, així com l'agroturisme, les aigües termals i el gran casino de la capital, a Aosta. També hi té un pes important els beneficis extrets del trànsit pel túnel del Mont Blanc, que uneix el país amb França.

L'espectre polític valldostà és una nova mostra d'independència i singularitat respecte l'Estat italià. Els partits autonomistes (Union Valdôtaine, Stella Alpina, Fédération Autonomiste, i Vallée d'Aoste Vive-Renouveau Valdôtain) sumen actualment 29 dels 35 escons del Consell Regional, deixant els partits que a la resta de l'Estat són majoritaris (Partito Democratico i La Casa della Libertà) amb només 6 escons. La Union Valdôtain és, amb diferència, el partit amb més suport de tots els del país, i funciona articulat en grups locals arreu del territori. És conegut pel nom de 'le mouvement' (el moviment), denominació que denota el seu arrelament arreu del país.

Més informació a la fitxa de la Vall d'Aosta.