El poble sami és l'únic poble europeu reconegut com a comunitat indígena per part del seu Estat. Com a mínim, quan l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes, el passat any 2007, Noruega i Suècia van ser els dos únics Estats europeus en reconèixer l'existència d'un poble indígena -el sami, en aquest cas- dins de les seves fronteres.

Malgrat que a bona part del món són més coneguts com a lapons, els samis consideren que aquesta paraula és pejorativa, i utilitzen l'arrel 'sámi' ("terra", probablement) per anomenar la seva comunitat (sámit), les seves llengües (davvisámegiella, el sami del nord), i el seu país (Sápmi). Els samis són el poble originari del nord de la península escandinava, entre els Estats noruec, suec i finès, i la península de Kola, de la Federació Russa. Es calcula que són uns 80.000 habitants, concentrats sobretot al nord de Noruega (de 40.000 a 100.000, segons les estimacions), seguit de Suècia (entre 15.000 i 25.000), Finlàndia (7.500) i Rússia (sobre 2.000).

Pel que fa a la seva llengua pròpia, els samis parlen una desena de variants prou diferents com per ser considerades idiomes separats. Malauradament, però, com a mínim dues llengües s'han extingit, mentre que bona part de les altres són parlades per poques desenes o centenars de samis, de manera que la seva supervivència no està assegurada. Només el sami del nord té una presència significativa, amb vora 20.000 parlants i l'estatus informal de llengua franca entre samis (el Consell Sami, per exemple, la té com a llengua de treball).

Els samis de Noruega, Suècia i Finlàndia tenen institucions de representació pròpies a través d'uns Parlaments que gestionen una sèrie de competències en matèria cultural, l'únic camp on els samis tenen garantida certa autonomia. A la Federació Russa, els samis estan fent passes per aconseguir el mateix (Vegeu la notícia a MónDivers). Aquestes cambres, els diputats dels quals són escollits democràticament, són l'òrgan representatiu dels samis a cada Estat, però el seu poder legislatiu es limita a qüestions culturals, a més d'exercir una certa influència sobre els Governs estatals.