Ingúixia, avui
Ingúixia, a despit del que haurien volgut els seus habitants, va fer força titulars l'any passat, gairebé sempre relacionats amb la creixent violència que s'hi desenvolupava. El passat octubre, per exemple, la situació era prou greu com perquè s'arribés a dir que el país estava al caire d'una guerra civil. L'ONG russa Memorial, explica Reuters, hi va comptabilitzar 171 morts a causa del conflicte, una xifra que doblava la del 2007.

Possiblement, la víctima més il·lustre va ser el periodista Magomed Ievlóiev, director del diari digital Ingushetiya.ru, que mantenia una línia molt crítica amb el llavors president d'Ingúixia, Murat Ziàzikov. Aquesta publicació en línia es feia ressò de les denúncies contra Ziàzikov, segons les quals el dirigent era el màxim responsable de nombroses violacions dels drets humans i d'assassinats d'opositors. Ievlóiev va acabar, ell mateix, sent disparat dins d'un cotxe de la policia ingúixia. De resultes de les ferides, va morir.

Ziàzikov va anar acumulant moltes crítiques, tant pels seus procediments com perquè era incapaç d'aturar la rebel·lió de grups armats a Ingúixia, que amenaçaven de desestabilitzar totalment la situació. El Kremlin va decidir donar un cop de timó i, al final d'octubre, va substituir Ziàzikov pel militar ingúix Iunus-bek Ievkurov. Les informacions que arriben des del Caucas assenyalen que, des de l'arribada de Ievkurov, la violència ha disminuït força, cosa que confirmaria l'encert de rellevar el controvertit Ziàzikov.

El dia 20 del mes passat, Medvédev va ser a Ingúixia, on va prometre una multimilionària inversió per aixecar l'economia de la república (que arrossega una taxa d'atur del 57%, la més alta de tot Rússia). Segons relata RFE/RL, el dirigent rus va avançar que destinaria 29.000 milions de rubles (al canvi d'aquell dia, 663 milions d'euros) per a "mesures d'emergència", que inclouen una major en la coordinació dels policies i soldats que combaten els insurgents però també ajuts per a millorar-hi les condicions socioeconòmiques.

Una història recent de patiments
Controlada per Rússia des del segle XIX, Ingúixia va patir en carn pròpia els crims de la dictadura estalinista. El poble ingúix, acusat de col·laborar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, va ser deportat a l'Àsia central per ordre de Stalin, i no va ser fins 1957 que els ingúixos van poder tornar a la seva terra natal. Les arbitrarietats del lideratge soviètic els van fer perdre la regió de Prigorodni, antigament ingúixia i ara osseta (i per la qual uns i altres van lliurar una guerra el 1992).