La primera cosa que crida l'atenció del poble frisó és la seva discontinuïtat territorial. Segles d'expansió dels seus veïns han anat fracturant la Frísia històrica en petites illes de població que preserven la cultura, llengua i identitat frisones. Actualment, la major part d'aquest poble, en termes lingüístics i d'auto-identificació, viu concentrat a la província de Friesland (Fryslân, en frisó occidental), que està situada al nord dels Països Baixos. Els altres nuclis de població significatius són al nord d'Alemanya, concretament als länder de la Baixa Saxònia (en un territori del nord anomenat Frísia oriental) i Schleswig-Holstein (Frísia del nord), tocant a la frontera amb Dinamarca.

Políticament, el principal partit amb un marc de referència frisó és el Partit Nacional Frisó (FNP, Fryske Nasjonale Partij), una formació nascuda l'any 1962 a la província de Friesland amb l'objectiu de defensar la llengua i la cultura del país, a més de reivindicar una major autonomia dins de l'Estat neerlandès. El partit té una certa presència tant a l'assemblea provincial (set membres d'un total de 55) com a la majoria d'ajuntaments. A més, és membre de l'Aliança Lliure Europea.

Un altre partit significatiu és la Federació de Votants de Schleswig del Sud (SSW, Südschleswigscher Wählerverband, en alemany), una formació que limita la seva acció a l'estat de Schleswig-Holstein, on representa les minories frisona i danesa. L'SSW té dos escons al parlament del länder, d'un total de 69, i presència a 82 consells locals, a més de dos consells regionals. També és membre observador de l'Aliança Lliure Europea.

Finalment, també a la part frisona d'Alemanya hi trobem un altre partit de formació recent, Die Friesen (Els Frisons). A diferència del SSW, Die Friesen actua al länder de Baixa Saxònia. Va néixer l'any 2007 com a resposta a la manca de representació dels frisons orientals. Les principals tesis d'aquest partit són la defensa de l'autodeterminació, el desenvolupament econòmic per tota la regió, la potenciació d'energies renovables i la defensa de les seves llengües pròpies, el frisó i el baix alemany.

Malauradament, Die Friesen no es va poder acollir a l'exempció del llindar electoral del 5% que a Alemanya gaudeixen els partits que representen a minories -condició que sí que reuneix el SSW-, de manera que els seus representants consideren que pateixen una "exclusió electoral". La raó d'això fou que l'Estat posava en qüestió que els habitants de la Frísia oriental formin part del "grup ètnic frisó".

Bandera: la imatge que acompanya aquest article és la bandera no oficial proposada pel grup independentista Groep fan Auwerk, que reivindica l'autodeterminació de tot el territori frisó.