Cornualla -Kernow en còrnic, Cornwall en anglès- és una de les nacions sense Estat de la família cèltica. Situada a l'extrem sud-oest de l'illa britànica, Cornualla és avui una regió més de les nou en què es divideix Anglaterra. Durant segles, Londres ha manifestat més aviat poc interès en la cultura, llengua i identitat pròpies del país, fins al punt que l'idioma còrnic ha arribat a una situació crítica, i és avui considerat per la UNESCO com un idioma extingit. D'altra banda, el Regne Unit es nega a considerar els còrnics com a minoria nacional, cosa que ha criticat tant el Consell d'Europa com la Comissió per la Igualtat Racial.

El centralisme polític anglès i la desinversió han convertit Cornualla en una de les regions més empobrides de l'Estat. És per això que, en el context de la 'devolution' britànica, és a dir, la transferència de competències de Londres cap a Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord, alguns sectors de la societat còrnica han començat a reivindicar l'establiment d'un parlament propi amb poders legislatius. Segons una enquesta de l'any 2003, més del 55% de la població és favorable a seguir la via d'Escòcia, reivindicació que ha fet seva el principal partit nacional còrnic, Mebyon Kernow ('Fills de Cornualla', en còrnic).

Una de les campanyes que més còrnics ha mobilitzat darrerament és el Fons Còrnic de Lluita (Cornish Fighting Fund), una iniciativa que pretenia recollir diners per finançar els costos de seguir una acció legal contra el Govern del Regne Unit amb l'objectiu d'aconseguir que aquest inclogués els còrnics en la Convenció Marc per la Protecció de les Minories Nacionals, tractat del Consell d'Europa que Londres ha signat sense considerar Cornualla.

La campanya va acabar fa unes setmanes, i no va aconseguir les 100.000 lliures que necessitava. Els seus impulsors, però, van subratllar el mèrit de la xifra aconseguida, 40.000 lliures, tenint en compte la manca de publicitat, els baixos salaris a Cornualla i la crisi econòmica. Remarcaven, també que es tracta de "l'únic grup cultural minoritari que s'ha hagut de finançar el seu propi cas".

Sant Piran, festa nacional
Dijous 5 de març els còrnics celebren Sant Piran, una festa no reconeguda en el calendari oficial anglès, però que a Cornualla se celebra com la seva festa nacional. Diverses campanyes s'han posat en marxa perquè els consells municipals l'adoptin com a festa oficial, i enguany fins i tot els cinc parlament còrnics a Anglaterra han signat una petició conjunta perquè el Govern observi aquesta data. A més, s'ha dedicat aquesta jornada a reivindicar el futur de la llengua còrnica, que la UNESCO va donar per extingida quan va publicar la setmana passada un atles interactiu sobre l'estat de les llengües minoritzades al món.

Trobareu més informació al reportatge de Nationalia sobre Cornualla, i al celebrat article Self-rule for Cornwall, publicat al diari britànic The Guardian, el novembre passat.

Imatges: Bandera de Sant Piran, bandera nacional de Cornualla. Els nacionalistes critiquen que aquesta bandera no està inclosa dins la Union Flag britànica; mapa del Regne Unit i República d'Irlanda, Cornualla pintat en groc.