Notícia

L'educació a Turquia ignora les llengües, cultures i religions minoritzades, segons Minority Rights Group

L'organització internacional parla en un informe de 'discriminació' a les aules, en un sistema educatiu que promou 'l'assimilació' i el nacionalisme turc, i nega d'educació en qualsevol llengua que no sigui la turca · Molts infants de les comunitats minoritzades ni tan sols van a l'escola · Ankara no reconeix l'existència de kurds, assiris, gitanos, lazs ni caucasians dins del país.

Minority Rights Group (MRG), una ONG internacional que treballa sobre els drets de les comunitats ètniques, religioses i lingüístiques minoritzades, acaba de publicar un informe monogràfic titulat "Oblidats o assimilats? Minories en el sistema educatiu de Turquia". En aquest document, que ha tingut el suport econòmic de la Unió Europea, es tracten quatre punts principals: el dret a l'educació a Turquia; la llengua en el sistema educatiu; l'ensenyament de religió; i la discriminació en els llibres de text i altres materials educatius.

"Sóc turc. Els meus principis són [...] estimar el meu país i la meva nació més que la meva ànima. Estimat Gran Atatürk, prenc la promesa de caminar cap a l'objectiu que tu ens has ensenyat [...] Feliç és la persona que diu 'sóc turc'". Aquest és un fragment del jurament que cada matí llegeixen els alumnes a les escoles d'arreu de Turquia. Segons l'informe de MRG, aquest és només un exemple de com el sistema educatiu turc ignora i discrimina tots aquells estudiants que no són d'origen turc, o que tenen una religió o parlen una llengua diferent.

Tot el sistema educatiu de Turquia, segons l'informe, gira entorn a la promoció de la llengua, la cultura i el nacionalisme turcs, alhora que ignora i prohibeix qualsevol tret característic 'minoritari', tot i que en algun cas, com el kurd, la població sigui de més de 20 milions de persones.

En el cas de kurds i gitanos, la discriminació va més enllà. D'una banda, les polítiques de demolició barris gitanos han deixat milers de famílies sense llar, mentre que el conflicte entre l'exèrcit turc i el PKK, al Kurdistan del nord, ha obligat molts kurds a marxar de casa seva. Aquests dos fenòmens han deixat un gran nombre de famílies desplaçats, els infants de les quals molt sovint no poden anar a l'escola per falta de recursos.

L'informe conclou amb una sèrie de recomanacions, començant per la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, el protocol 12 del Tribunal Europeu pels Drets Humans i la Convenció sobre la Discriminació en Educació, de la UNESCO.

L'estat reconeix a armenis, jueus i grecs. Fora del sac hi queden caucasians, yezidis, kurds, lazs, gitanos. Pel que fa a llengües, l'Estat no permet fer l'escolarització en res que no sigui turc. Així, ignora l'àrab, el kurd, el laz i l'armeni, entre d'altres.

Més informació: