A banda dels diversos antecedents que es puguin considerar, generalment està acceptat que el punt de partida del nacionalisme gallec es remunta a principis del segle XX, amb el naixement de les Irmandades da Fala, que van ser una organització cultural de defensa de la llengua i la cultura gallegues, i reivindicació de l'autonomia nacional. Van ser el principal referent nacionalista entre el 1916 i el 1931, fins que el Partido Galeguista en va assumir les propostes i, tot unint diverses organitzacions nacionalistes, va convertir-se en una força amb suport popular arreu del país durant la II República.

Va ser aquest partit que va impulsar l'Estatut d'Autonomia gallec, que l'any 1936 va ser aprovat en referèndum, si bé mai es va arribar a aplicar com a conseqüència del cop d'Estat del general Franco. Durant la dictadura, totes les senyes de identitat de Galícia van ser perseguides, com a la resta de nacions sense Estat de la península, i el moviment nacionalista i la llengua gallega van quedar relegats a la clandestinitat i l'exili.

En aquesta clandestinitat nasqueren diverses formacions polítiques, com el Partit Socialista Gallec, liderat per l'històric Xosé Manuel Beiras, i la Unió del Poble Gallec. Els darrers anys de la dictadura i els primers de la democràcia es van caracteritzar per un gran activisme a favor dels drets de Galícia, amb l'aparició de múltiples partits i plataformes de base que, malgrat alguns èxits -tres partits nacionalistes van sumar 15 escons a les eleccions del 1985-, no van aconseguir consolidar-se com a forces de Govern. Galícia va avançar cap al seu autogovern amb l'aprovació, el 1981, del seu Estatut d'Autonomia, i la dotació d'un Govern i un Parlament propis.

El Bloc Nacionalista Gallec, formació sobiranista d'esquerres, va esdevenir la principal força nacionalista l'any 1989 -de la mà de Beiras- amb l'obtenció de cinc escons en un Parlament dominat pel Partit Popular de l'exministre franquista Manuel Fraga Iribarne -38 escons-. Així començava un fort creixement del BNG, culminat als comicis de 1997, quan per primer cop a la història va avançar el Partit Socialista de Galícia i es va convertir en la segona força de la cambra, i de 2005, quan va formar un govern sense precedents amb el PsdeG que va dur el PP a l'oposició.

El retorn del PP a la Xunta de Galícia l'any 2009 ha significat la fi d'un cicle per al BNG, malgrat que, sobre el paper, els nacionalistes 'tan sols' hagin perdut un escó respecte a les eleccions que els van dur al Govern. El sobiranisme gallec té ara com a missió principal combatre la pèrdua de suports entre els votants joves i urbans, una de les tendències més preocupants detectades durant els darrers comicis, i convèncer a la població que la reivindicació de més autogovern i la defensa de la llengua són qüestions prioritàries.

Al marge del Parlament gallec, algunes organitzacions independentistes d'esquerres tenen certa rellevància social, especialment entre la gent jove. En aquest camp hi destaquen el Front Popular Gallec i Nosaltres-Unitat Popular (Nós-Unidade Popular).

Vegeu més informació sobre la història del nacionalisme gallec a MónDivers, i el llistat de partits nacionalistes a Viquipèdia.

La situació de la llengua
Precisament la qüestió de la llengua és un dels camps de batalla entre nacionalistes gallecs i espanyols. Des del Govern, el Bloc Nacionalista Gallec ha volgut normalitzar la llengua pròpia del país en camps com l'educació i les administracions, i en destaca la creació d'una xarxa de Galescolas, centres educatius d'immersió lingüística en gallec. Poc després de recuperar la Xunta el mes de febrer passat, fonts del PP van anunciar la intenció de "revisar" les polítiques lingüístiques aplicades pel Govern bipartit.

Segons Linguamón, a Galícia unes 2.400.000 persones parlen el gallec, que és oficial a la comunitat autònoma, tot i que la llengua també es parla en alguns punts d'Astúries, Lleó, Zamora i Càceres. Enguany la UNESCO ha tret el gallec de la seva llista de llengües amenaçades després que, en les dues primeres edicions de l'Atles de les Llengües Amenaçades publicat per l'organisme internacional, el gallec hi fos mencionat com una llengua "potencialment en perill".

Lluny de les consideracions de la UNESCO i altres experts sociolingüístics sobre la fragilitat de les llengües minoritzades, algunes plataformes i organitzacions polítiques s'esforcen en assenyalar els riscos de "la imposició" del gallec. Una de les associacions més actives durant els darrers anys ha estat Galicia Bilingüe, centrada en "defensar el dret a escollir la llengua vehicular" a les escoles gallegues i administracions gallegues.

Més informació a la fitxa de Nationalia.