Nova Caledònia, una de les darreres colònies franceses, ha celebrat eleccions provincials el passat cap de setmana, uns comicis que han resultat amb la victòria de la dreta unionista, però que han estat marcades per un lleuger increment de les formacions de tall independentista. D'un total de 54 escons que hi ha en joc al Congrés de Nova Caledònia -els congressistes provenen dels 76 consells provincials-, 23 seran de color sobiranista, uns resultats que superen en quatre escons les xifres de les darreres eleccions.

D'aquests partits, el més votat ha estat el Front d'Alliberament Nacional Canak Socialista (FLNKS), força hegemònica de l'independentisme canac -el principal poble indígena de Nova Caledònia-, que ha obtingut 19. Els altres quatre se'ls repartiran el Partit Laborista (3) i Alliberament Kanak Socialista (LKS). Al bàndol unionista, els 31 escons restants se'ls reparteixen Reagrupament-UMP (RUMP), amb 13 escons, Caledònia Unida, amb 10 escons, i altres forces menors se n'enduen 8. L'extrema dreta del Front Nacional perd tota representació.

Els independentistes han donat una nova mostra de força a les dues províncies on són majoria. A la província Nord, han obtingut 20 dels 22 escons en joc -Palika i Unió Caledònia, ambdós membres de l'FLNKS, n'han aconseguit 9 i 8, respectivament, i el Partit Laborista, 3-. A les illes Loyauté, la dreta unionista no ha aconseguit cap representant.

En canvi, a la província Sud, feu dels unionistes, han tornat a aconseguir representació, després d'una legislatura absents de la província més poblada del país. Han aconseguit quatre escons sobre 40.

D'acord amb el sistema electoral de Nova Caledòna, dels resultats provincials se'n deriva la composició del Congrés, cambra que després escull, de manera proporcional, un Govern col·legial. Per tant, fins d'aquí unes setmanes no es sabrà la composició final de l'executiu, una tasca que de ben segur serà complicada, ja que la dreta profrancesa, que és majoritària pel que fa a la principal clivella electoral del país -unionisme vs autodeterminació-, està profundament dividida.

Desenvolupar l'acord de Nouméa
Un dels principals reptes de la nova legislatura serà tirar endavant el pacte entre l'Estat francès, els independentistes i els unionistes de Nova Caledònia, que va establir les bases per a l'autogovern de Nova Caledònia i que preveu la celebració d'un referèndum d'autodeterminació entre el 2014 i el 2018. En unes primeres declaracions, el president sortint, Harold Martin (Futur Units, AE), ha proposat als altres partits unionistes fer un "pacte d'estabilitat", ha fet una crida a respectar l'acord de Nouméa i ha reiterat el rebuig de qualsevol pacte amb els partits sobiranistes, informa AFP.

Més informació:

• Libération: Nouvelle-Calédonie: la droite majoritaire, les indépendantistes progressent
• AFP: Nouvelle-Calédonie: un "pacte de stabilité" proposé à la droite loyaliste