Notícia

Pobles i nacions d'avui: Tatarstan

DOSSIER. Amb més de cinc milions i mig de persones, els tàtars són la comunitat més nombrosa de la Federació Russa després de l'ètnia dominant. La majoria d'ells viuen a la República del Tatarstan, una de les entitats més singulars de Rússia per la relació que s'estableix entre Kazan i Moscou, les dues respectives capitals. Per tal d'evitar la independència del territori, la 'mare Rússia' va concedir-li una amplia autonomia als anys noranta, tot i que sovint sembli oblidar-se'n.

L'origen del poble tàtar -la denominació tàrtar es pot considerar ofensiva- es remunta a la Bulgària del Volga, la república fundada cap al segle IX dC per un poble turquès, els búlgars del Volga. Aquest estat va ser el primer cop que aquest poble va experimentar la sobirania. Amb el pas dels segles, no va restar impermeable a la influència de molts d'altres cultures i invasions, que van acabar donant-li la forma que té avui. En aquest procés, hi destaquen la islamització, la invasió mongola i el conseqüent mestissatge, l'esplendor del khanat de Kazan i la invasió i repressió russa, a partir del segle XVI. Vegeu més informació sobre la història del Tatarstan a MónDivers.

Els intents dels tsars russos primer, i dels líders soviètics després, d'esborrar el poble tàtar del mapa, eliminar-ne la llengua turquesa i la religió musulmana, i diluir el poble amb migracions forçades no van impedir que, avui, els tàtars tinguin no només una entitat políticament reconeguda -la República del Tatarstan- sinó també un poble viu allà on són minoria. En total, hi ha més de cinc milions de tàtars a la Federació Russa, més del 70% dels quals viuen a la República tàtara. Representen la comunitat més nombrosa després de la russa. Avui hi ha tàtars a Baixkortostan, als Urals, a Sibèria, i a les exrepúbliques soviètiques del Kazakhstan, l'Uzbekistan, i diverses parts del Caucas.

Tornant a la República del Tatarstan, aquesta té els orígens a República Socialista Soviètica Autònoma Tàtara, que tot i ser una estructura política d'acord a la població tàtar -per bé que molts d'ells van quedar fora de la nova frontera-, mai va ser un instrument per protegir el poble i la cultura tàtars. Quan es va desmembrar la Unió Soviètica, els esdeveniments cap a la independència es van succeir ràpidament: els dirigents soviètics de la RSSA Tàtara van declarar la sobirania de la república, i l'any 1992 la població del Tatarstan va votar a favor de l'autodeterminació de la república en un referèndum.

Moscou no estava disposat a permetre aquest pas, així que va forçar un 'Tractat sobre la mútua delegació d'autoritat', que convertia el Tatarstan en una República federada més, però amb condicions especials establertes en aquest tractat bilateral. El 2002 s'aprova la Constitució de la República del Tatarstan, segons la qual el tàtar esdevé llengua oficial, amb el rus, i on s'especifica que la República és part de Rússia. Malgrat que, segons la Constitució, el Tatarstan té "plena possessió de l'autoritat estatal (legislativa, executiva i judicial)", la realitat és que el Govern rus no posa facilitats a Kazan per exercir aquesta sobirania.

Fa unes setmanes, la Unió Juvenil Tàtar Azatliq (Llibertat), va començar una campanya de crítica per la "pressió" de Moscou sobre el Govern de la República del Tatarstan, tot assegurant que el Govern central "està posant dificultats a la sobirania de la República". Hi ha altres accions cíviques per part dels tàtars de Rússia, com la que demana que el tàtar sigui declarat llengua oficial de la Federació ja que, diuen, és la segona llengua més parlada. Vegeu més informació a Nationalia.

De moment, Moscou s'ha limitat a donar a la capital tàtara, Kazan, el títol de "tercera capital de la Federació Russa", un afalagament al dinamisme, el llegat cultural i la història condensada de la ciutat del Volga. Un reconeixement a la diversitat de la Federació o, qui sap?, una manera com una altra de recordar que, després de tot, el Tatarstan és i serà rus.