Notícia

Continuen les protestes dels indígenes peruans mentre el Govern autoritza la intervenció de l'exèrcit

Els pobles amazònics, en vaga des de fa més de 40 dies, demanen que el Govern retiri els decrets que permeten l'extracció de petroli al seu territori · Es crea una comissió multisectorial amb representants indígenes i membres de l'executiu · La Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes denuncia a les Nacions Unides la 'violació dels drets indígenes' al Perú.

Les comunitats indígenes de l'Amazònia peruana han complert aquesta setmana els 40 dies de vaga en protesta per deu decrets que el Govern d'Alan García vol impulsar i que afecten els recursos i el territori amazònic. Les protestes han bloquejat carreteres, aeroports i rutes fluvials, i ara l'executiu ha aprovat la intervenció de l'exèrcit per posar-hi fi.

D'altra banda, també aquesta setmana s'ha creat una comissió multisectorial, tal i com reclamava Associació Interètnica de Desenvolupament de la Selva Peruana (AIDESEP), per avançar cap a la resolució de la problemàtica dels amazònics. En aquest òrgan hi participen tant membres del Govern com representants d'AIDESEP, tot i que aquests darrers han dit que no aturaran les protestes fins que no es deroguin els deu decrets.

Dimarts, els indígenes amazònics van celebrar la derogació d'un dels decrets per part d'una comissió del Congrés peruà, el que feia referència a la llei forestal. Aquest moviment, però, finalment va ser anul·lat durant el ple del Congrés d'ahir. Segons informa Los Andes, els decrets van ser promulgats arran del Tractat de Lliure Comerç (TLC) signat entre el Perú i els Estats Units. Els indígenes denuncien que els decrets vulneren el dret al territori i l'accés a recursos bàsics com l'aigua. A més, diuen, contradiuen la Constitució peruana i acords internacionals, com la Declaració de l'ONU sobre els Drets dels Pobles Indígenes i el Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball (OIT).

Un exemple dels decrets que han desencadenat les protestes és el 1.064 en virtut del qual, segons explica IPS Noticias, la terra amazònica passa de tenir un estrictament ús forestal a ser apte per a l'ús agrícola, de manera que s'obre la porta a les empreses privades d'extracció de recursos.

Arran de la pressió social, els amazònics ja van aconseguir retirar dos recursos l'agost passat.

Diplomàcia regional indígena
Les protestes dels indígenes amazònics han aconseguit atreure la solidaritat de diverses organitzacions socials del Perú i, sobretot, d'altres moviments indígenes d'arreu del món i, molt especialment, del continent sud-americà. La Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI) ha enviat avui un comunicat de premsa en el qual assegura que les Nacions Unides "es pronunciaran sobre la violació dels drets indígenes al Perú". La coordinadora, que ha traslladat la qüestió a la Comissió dels Drets Humans, espera que l'ONU cridi l'atenció al Govern peruà "per incomplir la Declaració de l'ONU sobre els Drets dels Pobles Indígenes i el Conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball (OIT) i la Convenció de Drets Humans.

Imatge: Protesta dels indígenes amazònics (AIDESEP).

Més informació: