L'existència de Transnístria en la seva forma actual data del setembre de 1990, quan davant dels temors d'una possible reunificació de Moldàvia i Romania, es va declarar la República Soviètica Socialista de Transnístria Moldava. De seguida van empitjorar les tensions entre les comunitats moldava i russa del país, fins al punt que va esclatar la Guerra de Transnístria, entre independentistes i moldaus. Després d'una certa internacionalització del conflicte, amb la participació de voluntaris russos i ucraïnesos al bàndol secessionista, es va signar un alto el foc el juliol del 1992.

Des d'aquest punt es considera que Transnístria ha gaudit d'una independència de facto, i el territori s'ha dotat de tots els elements propis d'un Estat: un executiu i un Parlament, anomenat Consell Suprem, elegits d'acord a un sistema multipartidista. Si bé se celebren eleccions regularment, sovint s'han detectat irregularitats que posen en dubte si es tracta d'eleccions lliures. El president de Transnístria, Igor Smirnov, ha estat elegit en les quatre ocasions que s'ha presentat, és a dir, des de la declaració d'independència del país.

Però a l'Estat li manca una característica bàsica: el reconeixement internacional. Cap Estat del món, ni tan sols la Federació Russa, ha reconegut l'existència de Transnístria. De fet, només ho han fet dos altres organismes no reconeguts: Abkhàzia i Ossètia del Sud.

En qualsevol cas, la inexistència de lligams respecte Moldàvia, és evident. El que no és tan clar és que el país sigui completament autònom, sobretot si tenim en compte que al seu territori hi ha desplegada una unitat de l'exèrcit rus, amb més de 1.200 soldats que tenen com a funció el manteniment de la pau, almenys de forma oficial.

Actualment hi ha en procés una ronda de converses entre Rússia, Ucraïna i Moldàvia, amb la mediació de l'OSCE, per trobar una solució a la qüestió de la Transnístria. Mentrestant, la regió s'acostuma a definir com un punt negre de corrupció i un punt de trobada de diverses màfies internacionals.

Podeu trobar més informació sobre Transnístria als articles especials que n'han fet BBC, Gara, i Vilaweb, a més d'un extens article a la versió anglesa de Wikipedia.