Els gagaüsos provenen de les tribus turques ogúzides que el segle XIII es van establir al llarg de la península Balcànica. Segles més tard, es van traslladar de l'actual Bulgària fins a Bessaràbia, al territori que acabarà corresponent a la Moldàvia meridional d'avui, prop de la frontera amb Romania. Són precisament els tres Estats citats els que acullen la major part de la població gagaüsa.

En qualsevol cas, és només a Moldàvia on aquest poble gaudeix d'institucions pròpies, i és per això que quan parlem aquí de Gagaúsia ens estarem referint a la Unitat Territorial Autònoma de Gagaúsia.

Aquest territori ha estat sota l'administració de l'Imperi Rus, entre 1812 i 1917, de Romania, entre 1918 i 1944, de la Unió Soviètica, entre 1944 i 1991, i de Moldàvia, d'ençà de l'any 1991. El moviment de reivindicació de l'autonomia i la identitat de Gagaúsia no va començar a ser significatiu fins a finals de la dècada dels vuitanta, amb la tímida democratització de la Unió Soviètica, que el moviment conegut com el Poble Gagaús va demanar la creació d'un territori autònom al sud de Moldàvia.

Mica en mica, mesures com la declaració del romanès com a llengua oficial a Moldàvia, el 1989, van fer témer als gagaüsos i la població no moldava en general una possible reunificació amb Romania, així que el 1990 la província de Comrat va declarar-se república autònoma, la qual cosa fou rebutjada ràpidament pel Govern de Chisinau.

El 1994, el president moldau Mircea Snegur va fer pública la seva postura favorable a l'autonomia gagaüsa, però contrària tant a la independència com a la divisió de Moldàvia entre tres estats federats -Moldàvia, Gagaúsia i Transnístria-. Les promeses d'Snegur van derivar en la garantia del dret a "l'autodeterminació externa" del poble de Gagaúsia, prevista en cas que l'estatus de Moldàvia canviés. Uns mesos més tard, el Parlament moldau va aprovar la legislació que atorgava al territori el seu estatus actual i que declarava oficials les seves tres llengües: el gagaús, el rus i el moldau.

Gagaúsia es va dotar llavors d'un Govern, encapçalat per la figura del Governador, i d'una cambra legislativa, l'Assemblea Popular. Té competències en matèria d'educació, cultura, desenvolupament local, impostos i pressupost, seguretat social i administració territorial. A més, l'Assemblea pot participar en la política interna i externa moldava, i té l'opció d'acudir al Tribunal Constitucional en cas que les polítiques Estatals interfereixin amb la legislació de Gagaúsia. Malgrat tot això, Chisinau ha estat tradicionalment reticent a acceptar l'autogovern d'aquest territori, i han estat múltiples les traves imposades als seus líders polítics.

Podeu trobar més informació sobre el poble gagaús al directori de Minority Rights Group. Sobre la llengua, recomanem l'entrada sobre el gagaús a Linguamón - Casa de les Llengües.

Imatge: bandera i mapa de Gagaúsia, destacat en color lila (Wikipedia).