Entrevista

Llengua irlandesa: 'Per la comunitat ha estat terrible perdre dos diaris en només sis mesos'

Janet Muller

Presidenta de Pobal, principal organisme civil a favor del gaèlic irlandès a l'illa d'Irlanda

ENTREVISTA. Parlem amb Janet Muller, presidenta del principal organisme civil a favor del gaèlic irlandès a l'illa d'Irlanda, Pobal. Parlem de l'estat d'aquesta llengua cèltica, especialment pel que fa als mitjans de comunicació i altres àmbits del seu ús públic. Durant el 2008, dos importants mitjans impresos escrits íntegrament en irlandès van desaparèixer. L'editor d'una d'aquestes capçaleres, Mairtin O'Muilleoir, va dir llavors: 'Perdre un diari és una tragèdia, però perdre'n dos és pura despreocupació'.

Nationalia: Dos diaris en llengua irlandesa -Lá Nua i Foinse- van tancar les portes durant l'any passat. Això és senyal de la disminució de l'ús de l'irlandès, o bé és una altra conseqüència de l'actual crisi econòmica, que està afectant especialment els mitjans impresos?

Janet Muller: És senyal que és difícil mantenir un projecte intensiu com és un diari, particularment en el cas de Lá Nua, que era una publicació diària i que mai ha comptat amb un suport adequat de l'Estat durant tota la seva existència. És molt irònic que el diari, que malgrat tot havia sobreviscut vint anys, tanqués després de l'Acord de Divendres Sant i l'Acord de St Andrews [del 2006, segons el qual els governs britànic i irlandès pactaven la transferència de competències a Irlanda del Nord], i a través de la decisió, per part de l'organisme per la llengua irlandesa a tot Irlanda [Foras na Gaeilge], de deixar de finançar-lo. L'altre diari, que sortia publicat amb freqüència setmanal, ha tornat ara amb una forma nova, i es distribueix com un suplement setmanal amb un diari en llengua anglesa. Per la comunitat [de parlants de gaèlic irlandès] ha estat terrible perdre dos diaris en només sis mesos, i si bé estan tenint lloc alguns desenvolupaments positius en el camp dels mitjans de comunicació, aquests són principalment impulsats per la comunitat, més que no a través d'una col·laboració meticulosa i coordinació entre la comunitat, els financers i els Estats.

Com va percebre aquesta pèrdua, la societat irlandesa? Creu que hi ha suport per més despesa pública en llengua? Hi ha diferències significatives entre els dos cantons de la frontera?

Pel que fa a aquesta qüestió hi ha una imatge contradictòria. Hi ha un suport ampli per l'irlandès a tot Irlanda, fins i tot entre aquells que no necessàriament tenen intenció d'utilitzar la llengua, o que els seus fills l'aprenguin. Tanmateix, hi ha una història ètnica i colonial a la República d'Irlanda i al Nord, el Govern britànic ha abandonat i polititzat el gaèlic irlandès (el cas més recent fou el 2007, quan no va complir el seu compromís en la Llei sobre la Llengua Irlandesa -Irish Language Act-, i va utilitzar-ho com a estratègia negociadora amb els partits unionistes) i alguns partits polítics que han alimentat l'hostilitat cap a la llengua irlandesa amb l'objectiu de semblar més 'forts' davant l'electorat.

D'altra banda, les circumstàncies són molt diferents entre el nord i el sud pel que fa a la llengua. Al sud, la llengua té una protecció constitucional, així com la Llei de les Llengües Oficials de 2003. La comunitat hi és establerta des de fa molt temps i, comparant-ho amb el nord, té una relació diferent amb l'Estat. Tot i que l'irlandès és una única llengua, les diferències en la situació entre el nord i el sud són enormes, i cal que això sigui reconegut.

Foras na Gaeilge va anunciar el juliol passat l'aparició d'un nou diari setmanal a partir d'aquest novembre, i alguns mesos abans havia promès que finançaria un diari setmanal i un servei de notícies en línia. En quin estat es troben aquests projectes? Quins mitjans de comunicació -no només en paper- tenen els parlants d'irlandès?

La comunitat ha començat alguns serveis de notícies, però sense gaire finançament. Hi ha un diari digital, Nuacht 24, i una nova revista, Nós, cap dels quals estan finançats per l'Estat. Els dos són projectes vius que es valen de la determinació de la comunitat. El Govern irlandès al sud té un canal de televisió en gaèlic irlandès, TG4, i una emissora de ràdio, Raidió na Gaeltachta. Ambdós es poden rebre al nord, encara que a vegades amb algunes dificultats, però cap d'elles rep finançament del Govern britànic. No hi ha una disposició de llei per l'irlandès en la legislació sobre emissions al nord (en canvi, sí que n'hi ha pel gal·lès a Gal·les i pel Gaèlic escocès a Escòcia). Hi ha força emissores de ràdio comunitàries en llengua irlandesa, al nord i al sud, però només emeten en un àmbit local. No hi ha cap servei de ràdio amb presència a tot Irlanda. Al nord, l'única disposició feta per a l'irlandès és en forma del finançament del Fons per l'Emissió en Llengua Irlandesa (Irish Language Broadcasting Fund), un fons per la producció televisiva, limitat temporalment. Acaba el març del 2011.

Més enllà de l'àrea dels mitjans de comunicació, podria resumir breument el contingut i l'estat de les polítiques lingüístiques de les dues administracions? Què hi ha de la Llei de Llengües d'Irlanda del Nord?

Al nord, la política lingüística encara està per fer. Cap dels partits nacionalistes [republicans] va fer-se responsable del Departament de Cultura, Arts i Lleure de l'Assemblea, i van preferir triar-ne d'altres, de manera que va ser pres pel Partit Democràtic Unionista (Democratic Unionist Party, DUP), que s'ha oposat sistemàticament a qualsevol legislació o disposició sobre la llengua. Els tres ministres consecutius del DUP des de l'any 2007 han mostrat una actitud molt negativa envers el desenvolupament i les necessitats de la comunitat parlant d'irlandès. Al sud, no hi ha un compromís legislatiu amb una perspectiva d'Irlanda al complet, i el Govern actual publicarà d'aquí poc un pla de desenvolupament a vint anys vista tenint en compte només el sud. Al mateix temps, una comissió del Govern irlandès ha proposat retallades desproporcionades sobre la despesa pública en llengua irlandesa, malgrat que l'executiu actual sigui més favorable a la llengua que molts que l'han precedit.

Fa poc l'UNESCO va declarar el gaèlic irlandès una llengua 'definitivament en perill'. Segons Pobal, què necessita l'irlandès per tal de guanyar parlants i assegurar el seu futur?

Un acord entre els Estats per promoure'l i protegir-lo. Protecció legislativa adequada. Recursos humans i financers. Una planificació, un marc de polítiques i una infraestructura eficaces. El suport total i actiu de la comunitat i la seva potenciació.

Aconseguir l'oficialitat i el reconeixement de l'Estat és l'objectiu de la majoria dels activistes de les llengües minoritzades i en perill, perquè es considera que aquest és la camí més fàcil per la protecció de la llengua i, encara més important, la recuperació de l'espai públic. Però l'irlandès dins la República d'Irlanda no ha estat un exemple d'això. Per què?

Aquesta és una qüestió clau, i hi ha diverses actituds per les quals la situació al sud és aquesta.

Quines són les accions i prioritats actuals de Pobal?

El nostre treball té dos aspectes, suport i desenvolupament comunitari. Donem una direcció estratègica a les comunitats en les circumstàncies específiques del nord, i també treballem a escala d'Irlanda sencera. Acabem de desenvolupar una estratègia per l'art en llengua irlandesa i hem impulsat tasques sobre les necessitats específiques dels infants parlants d'irlandès, en educació d'immersió al nord i al sud. Fem lobby i potenciem les comunitats amb campanyes a favor de la Llei de la Llengua Irlandesa i de serveis en irlandès. Fem el seguiment de la Carta Europea per les Llengües Regionals o Minoritàries i demés legislació internacional. Donem suport als nostres grups membres, i oferim assessorament i informació als parlants d'irlandès sobre un ampli ventall de qüestions. Ara estem treballant per intentar garantir que les petites i inadequades proteccions i disposicions per l'irlandès acordades sota l'Acord de Divendres Sant no siguin desmantellades sense garanties ni mecanismes. Això és molt exigent actualment, en un context polític que no es centra en la importància de l'irlandès i la potenciació de la comunitat. Alhora, la nostra comunitat ha passat moltes dificultats i, especialment al nord, ha après a dependre d'ella mateixa, i a utilitzar la imaginació i la determinació com la seva força principal. Això és molt important, però ha de quedar clar que deu anys després de l'Acord de Divendres Sant, la nostra situació en relació als Governs irlandès i britànic i l'Assemblea del nord encara resten incertes.