Al Sudan del Sud, hi ha moltes raons per mirar el calendari aquests dies. El mes de gener es compleixen cinc anys de l'acord de pau entre la República del Sudan i el Moviment Popular d'Alliberament del Sudan (SPLM), el qual va posar fi a vint-i-dos anys de conflicte armat, va concedir al territori les institucions necessàries per a l'autogovern i va posar les bases per celebrar un referèndum perquè els ciutadans decideixin si volen seguir pertanyent a la República àrab o, en canvi, volen constituir-se en el nou estat del Sudan del Sud. I aquesta és la segona raó per tenir en compte les dates: segons l'acord de 2005, la consulta s'hauria de celebrar el gener de 2011, d'aquí a un any.

El Sudan del Sud, amb una extensió superior a la de França, és avui dia una regió autònoma dins la República del Sudan, amb capital a Juba i una població d'entre 7.500.000 i 9.700.000 habitants, la majoria dels quals practiquen religions tradicionals africanes així com el cristianisme, a diferència de la resta del Sudan, que és majoritàriament musulmà. La població del Sud representa una gran diversitat ètnica, i els grups que hi destaquen són els dinka, els nuer i els shilluk. Aquesta diversitat es manifesta, també, en la varietat de llengües que s'hi parlen, si bé la dinka n'és la majoritària, i el dialecte juba de l'àrab i l'anglès, les llengües oficials.

La història contemporània del Sudan del Sud està marcada pel conflicte armat amb el nord, amb dues llargues guerres civils que es remunten a la independència de la República del Sudan, el 1956, quan des del sud es van veure insatisfetes les demandes d'autonomia i es van percebre les polítiques, dominades per Khartum, com un gran intent d'arabització de tot el territori al llarg de la riba del Nil. El primer conflicte es va estendre entre el 1955 i el 1972, però es va tancar en fals, i el 1983 es va reprendre amb més cruesa, i amb l'Exèrcit Popular d'Alliberament del Sudan (SPLA) com a principal grup rebel independentista del sud. Aquest conflicte es va allargar fins el 2005, i es calcula que va acabar amb la vida de 1.900.000 persones.

El 2005 començaria la lenta estabilització del territori, amb l'aprovació d'una Constitució pel Sudan del Sud i uns òrgans de govern propis, que concedirien a tota la regió una certa autonomia política. A més, en la negociació amb Khartum, el Moviment Popular d'Alliberament del Sudan (SPLM per les sigles en anglès), branca política de l'SPLA i força hegemònica al territori, va aconseguir pactar les condicions per celebrar un referèndum d'independència al Sudan del Sud el 2011, el qual molt probablement resultaria amb una victòria àmplia del sí.

Abans d'arribar-hi, però, són diversos els esculls que caldrà superar. D'una banda, el Sudan del Sud és encara escenari de diversos enfrontaments violents entre clans i entre milícies, els quals corren el risc de desestabilitzar el país. Alhora, cal veure si el Sudan compleix les normes pactades i respecta el calendari del referèndum. Finalment està per veure com els dos Governs arreglen les qüestions que encara són controvertides, entre les quals hi destaca la delimitació exacta de la frontera nord-sud. El 2010 serà, en definitiva, l'any decisiu cap per la consolidació de la independència i la democràcia al Sudan del Sud.

Per a més informació d'actualitat, podeu consultar Reuters AlertNet, MónDivers i International Crisis Group.