L'any que comença hauria de ser, en teoria, un any històric per a Birmània, ja que la Junta militar que governa el país assegura que se celebraran eleccions legislatives, les primeres dels darrers vint anys. Tanmateix, tot apunta que a Birmània hi tindrà lloc una simple farsa electoral que, per a més inri, legitimarà la Constitució del 2008, aquella que la Junta va fer aprovar en un referèndum popular sense garanties, celebrat poc després que el cicló Nargis escombrés el país i deixés més de 100.000 víctimes mortals.

Les nombroses comunitats minoritzades del país -moltes de les quals les formen milions de persones- es troben una vegada més entre les més afectades per la manca de democràcia. Segons explica a Irrawaddy l'especialista en estudis asiàtics David I. Steinberg, les eleccions permetran que una part de l'estament militar "es vesteixi de paisà" i assumeixi el paper de funcionariat, i fins i tot hi haurà una oposició formal, que no qüestionarà els fonaments de l'Estat.

Tanmateix, Steinberg assegura que la descentralització o federalisme reclamat per moltes de les minories és totalment incompatible amb el Govern de la Junta militar. "Malgrat que la Constitució birmana apunta la protecció de les cultures locals", diu, "la retòrica no té cap relació amb el què la conformació cultural requereix". La idea que les minories no tenen cap possibilitat d'aspirar al poder ni a la representació l'ha confirmat la mateixa Junta. El seu número dos, Maung Aye, considera que "Birmània es desintegraria sota el federalisme". Aye explica que si es responguessin les demandes d'autonomia, el país "es trencaria a trossos", i atribueix les males condicions de vida de les poblacions frontereres no a la falta de veu sinó "a l'impacte causat pels insurgents armats", en referència als rebels kàrens.

El poble karen i el conflicte armat

D'entre la gran diversitat ètnica de Birmània hi destaquen tres comunitats especialment nombroses: shan (9%), karens (7%) i rakhine (4%). Altres grups que cal mencionar són mon, chin, kachin, karenni i nagas. Històricament, moltes d'aquestes poblacions han respost a l'opressió birmana amb les armes, però darrerament la Junta ha firmat acords de pau amb un bon nombre d'elles. Shan i karen, en canvi, es troben al punt de mira d'una ofensiva militar més dura que mai, que està forçant milers de persones a refugiar-se a Tailàndia o emprendre l'exili cap a països occidentals.

La Unió Nacional Karen (KNU), l'organització política que d'ençà del 1947 representa el gruix principal del moviment karen, es troba en hores baixes com a conseqüència de l'ofensiva militar. El 2008 va ser assassinat el seu secretari general, Padoh Mahn Sha, i l'estiu del 2009 van caure moltes de les bases militars que encara conservava el braç armat de la KNU, l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Karen (KNLA), la qual cosa va provocar una allau de desplaçats i refugiats. Per a aquesta ofensiva el Govern birmà compta amb el suport de l'Exèrcit Democràtic Budista Karen (DKBA), una escissió budista del moviment karen que s'oposava al lideratge cristià del KNLA.

Tot i que el conflicte ha passat a una fase de guerrilla, és ben viu a la societat birmana. El mes de desembre passat un atemptat amb bomba va matar set persones a l'estat de Karen, a l'est del país. Va tenir lloc durant la celebració de l'any nou karen, i totes les víctimes eren d'aquesta comunitat. Però la Junta va responsabilitzar-ne la KNU, encara que aquesta organització ho negués en una nota oficial, assegurant que no és una organització terrorista i que no té cap política d'atemptar contra civils. La KNU assegura que l'atemptat va ser instigat pel règim militar "per fracturar la comunitat karen i la seva relació amb les altres nacionalitats ètniques".

La qüestió dels refugiats

Un bon nombre de persones han hagut de renunciar a portar una vida normalitzada al seu país d'origen, i són els que, després d'un període més o menys llarg en camps de refugiats a les fronteres o a Tailàndia, han passat a formar part de l'exili. Reutersha explicat fa poc que les agències humanitàries que operen als camps s'estan preparant per rebre noves onades de refugiats arran de les eleccions previstes per enguany, que de ben segur aniran acompanyades d'una major pressió de l'exèrcit sobre els grups rebels.

El Thailand Burma Border Consortium treballa des del 1984 per millorar la situació als camps de refugiats situats a la frontera entre els dos Estats asiàtics. Aquesta organització calcula [pdf] que 131.000 persones viuen actualment en tendes de campanya a la frontera. D'entre aquests, la presència karen és absolutament desproporcionada: un 61%, molt per sobre de karenni (17%), tenasserim (7%) i mon (5%).

Si continuem amb les xifres, l'Organització Internacional per a les Migracions (IOM), un organisme intergovernamental que treballa en el camp dels desplaçaments de població, diu que durant el 2009, 74.000 persones que vivien refugiades a Tailàndia han pogut traslladar-se a tercers països. D'aquests, gairebé el 80% (57.000 persones) provenien de Birmània, i pràcticament tots són d'ètnia karen. Els restants eren gairebé tots hmongs de Laos, una part dels quals Tailàndia ha deportat recentment de nou cap a Laos.

Els destins per aquests milers de kàrens i altres refugiats han estat els Estats Units, Austràlia, Canadà, Dinamarca, Finlàndia i Irlanda, entre d'altres. A tots aquests països ja hi ha importants comunitats karen, condemnades a fer-se més nombroses mentre duri el conflicte del seu poble amb l'exèrcit birmà.

Imatges: Grup de refugiats a un camp de la frontera entre Birmània i Tailàndia (Chris Lom/IOM). Mapa de Birmània i, en groc, la província de majoria karen. Hi ha una presència important de kàrens tant al nord com al sud d'aquest territori, resseguint la frontera tailandesa.

[[InfoBirmania]]