Notícia

CoE: 'Grècia i Turquia no tracten les minories religioses segons els estàndards europeus'

L'Assemblea del Consell d'Europa critica el 'principi de reciprocitat' esgrimit sovint pels dos Estats, que argumenten que ofereixen la mateixa protecció a les respectives minories · Els parlamentaris conviden Ankara i Atenes a reconèixer la llibertat 'd'autoidentificació ètnica' de les seves comunitats minoritzades.

El Consell d'Europa, l'organisme creat el 1949 per vetllar pels drets humans als Estats Europeus -més enllà de les fronteres de la Unió Europea-, ha criticat recentment les polítiques de Grècia i Turquia envers les seves minories. A la sessió de l'Assemblea Parlamentària celebrada aquesta setmana a Estrasburg, els parlamentaris han aprovat una resolució que estableix que ambdós Estats "haurien de tractar els membres de les minories religioses d'acord als estàndards de la Convenció Europea dels Drets Humans", i no pas invocant el Tractat de Lausana de 1923 i la "reciprocitat" sobre la qual es basen per no implementar alguns drets.

Tot i reconeixent que es tracta d'una qüestió "amb una gran càrrega emocional" -hi ha una important minoria turca a Grècia, i viceversa- el Consell d'Europa ha apel·lat a la llibertat religiosa per a les minories no musulmanes de Turquia i per a la minoria musulmana de Tràcia, a l'est de Grècia. El Tractat de Lausana, signat entre Turquia i els països aliats de la Primera Guerra Mundial, reconeixia només l'existència de les minories religioses -grega, jueva i ortodoxa armènia- dins del seu territori, ignorant la presència de kurds, circassians i àrabs, entre d'altres. El 1923 també va signar amb Grècia un acord per l'intercanvi de població -grecs per turcs-. De llavors ençà, Atenes i Ankara han evitat millorar les condicions de les minories, i han introduït la condició de reciprocitat, segons la qual fins i tot ignoren l'existència de minories al seu propi territori, de la mateixa manera que, diuen, passa més enllà de la frontera.

El Consell d'Europa ha fet una crida perquè els Estats garanteixin els drets humans a totes les comunitats "sense tenir en compte la forma que l'Estat veí tracta els seus ciutadans". D'altra banda, l'organisme internacional també ha reconegut l'existència "d'una nova consciència" per part de les autoritats de Grècia i Turquia, les quals "han demostrat el seu compromís per trobar respostes apropiades a les dificultats a les que s'enfronten els membres d'aquestes minories".

La resolució de l'Assemblea Parlamentària espera que es reconegui "la llibertat d'autoidentificació ètnica" i millores en diversos camps, i que d'aquí un any els dos Estats concernits entreguin a la cambra un informe sobre els progressos aconseguits.

Més informació: