Notícia

Vancouver 2010: boicot i participació indígena a parts iguals

REPORTATGE. Els pobles nadius canadencs consideren que els Jocs Olímpics d'Hivern que comencen aquesta setmana a Vancouver se celebren sobre 'terres robades' ancestrals. Les seves protestes marquen l'inici dels Jocs, que també es caracteritzaran per una presència oficial de la cultura indígena amb el Pavelló Aborigen, un espai gestionat per les quatre nacions nadiues de la zona: Lil'wat, Musqueam, Squamish i Tsleil-Waututh, i que comptarà amb la presència de pobles amerindis, métis i inuit vinguts d'arreu del Canadà.

Els Jocs Olímpics d'Hivern 2010, que tindran lloc del 12 al 28 de febrer a Vancouver, Canadà, estan lligats des del principi amb els pobles aborígens de la Colúmbia Britànica. D'una banda, perquè l'organització dels Jocs ha volgut involucrar els pobles originaris amb l'esdeveniment, de manera que al llarg d'aquestes dues setmanes els assistents a la cita olímpica podran veure mostres de cultura i tradicions aborígens a diversos racons de la ciutat. D'altra banda, perquè una part dels pobles originaris canadencs han optat per protestar contra uns Jocs Olímpics que consideren que se celebren en terres robades als nadius.

Més presència indígena que mai

En primer lloc, als Jocs de Vancouver hi destaca la creació del Four Host First Nations (Quatre Primeres Nacions Amfitriones), un organisme que agrupa les quatre nacions originàries de la zona de Vancouver: Lil'wat, Musqueam, Squamish i Tsleil-Waututh. Aquestes han esdevingut "membre oficial" de l'organització, participant en la preparació i l'allotjament dels Jocs, i la seva presència cristal·litzarà sobretot amb la inauguració d'un Pavelló Aborigen al centre de Vancouver. Aquesta instal·lació pretén ser una mostra de la diversitat indígena canadenca, i ajuntar en un mateix espai no només la realitat de les primeres nacions -el terme First Nations defineix al Canadà els pobles amerindis-, sinó també la de métis i inuit, els dos altres pobles indígenes de la resta del país.

A banda del Pavelló Aborigen, en el qual s'hi podran veure danses, artesania, audiovisuals i altres mostres de la cultura i la història dels pobles indígenes d'arreu del Canadà, aquests dies hi haurà una fira d'artesania i un espai de trobada per a les empreses, tot sota el sostre aborigen. Una representació de primeres nacions, metis i inuits participaran a la cerimònia inaugural del divendres, i fins i tot part del marxandatge oficial és d'inspiració aborigen.

El president de la Colúmbia Britànica, Gordon Campbell, ha declarat que "aquestes són les primeres Olimpíades que inclouen els pobles indígenes com a membres de ple dret, compartint en igualtat els beneficis, la il·lusió i l'esperit dels Jocs".

'Terres robades'

Però no tothom comparteix l'optimisme de Campbell i dels líders de la Four Host First Nations. Alguns grups indígenes del territori han fet una crida a manifestar-se el divendres, dia de la inauguració dels Jocs, en el que serà el primer d'una sèrie d'actes paral·lels i protestes sota el lema 'No a les Olimpíades en terres robades nadiues'. El president de la Unió de Caps Indis de la Colúmbia Britànica, Stewart Phillip, ha explicat que aquesta província, on es troba Vancouver, és "territori indígena no cedit perquè, a diferència de la resta del Canadà, no hem signat cap tractat i per tant encara gaudim de la titularitat aborigen de la terra i els recursos".

La idea que els Jocs es fan en terres robades ha convocat no només els grups indígenes, com el de Phillip o el Native Youth Movement, sinó que ha sumat sinergies amb grups ecologistes, anticapitalistes, i defensors del dret a l'habitatge, entre d'altres col·lectius. Amb aquesta suma es va constituir fa mesos la Olympic Resistance Network (ORN, Xarxa de Resistència Olímpica) que organitzarà els actes de protestes a Vancouver durant tot el mes de febrer, i que de fet ja ha entrat en acció durant el recorregut de la torxa a través del Canadà.

Minoritaris i empobrits
Al Canadà en general i a la província de la Colúmbia Britànica en particular, els pobles aborígens representen un percentatge modest de la població total. En el segon cas, són 196.075 persones d'un total de 4.254.500, segons el cens de 2006, és a dir, un 4.8% de la població. D'aquests, dos terços són pobles amerindis -primeres nacions-, i un terç són métis, mentre que els inuit hi tenen una presència anecdòtica.

La comunitat nativa registra indicadors socioeconòmics clarament pitjors que la població blanca: és un col·lectiu amb menys recursos, especialment pel que fa a l'habitatge, i en general té taxes d'alcoholisme i obesitat més altes, i una esperança de vida més baixa. Una realitat que denunciaran les desenes de protestes d'aquestes setmanes, però que les autoritats canadenques asseguren que ja està canviant gràcies, també, a aquests Jocs Olímpics.

[[InfoVancouver]]