Notícia

El Govern de Gal·les publica la proposta de llei de llengües

El principal objectiu de la nova legislació és la protecció dels drets dels parlants gal·lesos · S'especifiquen els sectors en els quals les empreses estan obligades a oferir els seus serveis en gal·lès, i també s'estableix el càrrec de comissari per la llengua, que substitueix el Welsh Language Board · Cymdeithas critica que la llei 'pràcticament no afecta el sector privat'.

Cardiff ho havia anunciat fa un mes, però no ha estat fins avui que el Govern de Gal·les ha publicat la proposta de la nova llei de llengües, l'esperada legislació per regular l'ús públic de la llengua més forta de la família cèltica. Fins ara, era Westminster qui en tenia les competències, i la Welsh Language Board (Bwrdd Yr Iaith Gymraeg, BYIG) era l'organisme dependent del Govern gal·lès, que s'encarregava de promoure i facilitar l'ús de la llengua.

La llei proposada pel Govern estrena les competències del Senedd, l'Assemblea gal·lesa, en matèria lingüística. Un dels primers efectes serà la substitució de la Welsh Language Board per un comissari per la llengua, que serà qui treballarà per la promoció de l'ús del gal·lès. Altres mesures que implementarà la legislació si tira endavant és l'obligació dels organismes públics i de les empreses privades de determinats sectors -distribució de gas, aigua i electricitat, serveis de bus i tren, clavegueram i telecomunicacions- d'oferir els seus serveis en llengua gal·lesa, sota pena de sanció en cas de no complir els mínims exigits.

També preveu el mecanisme segons el qual els ciutadans, a través del comissari per la llengua, de puguin presentar queixes en cas que s'atempti contra els seus drets lingüístics.

Un dels objectius de la nova llei és, segons fonts governamentals, modernitzar l'ús de la llengua gal·lesa en la provisió de serveis públics. La Welsh Language Act de 1993 ja establia que el gal·lès i l'anglès són iguals per llei, i obligava el sector públic a fer efectiva aquesta igualtat.

Segons el líder del Plaid Cymru, Ieuan Wyn Jones, la mesura proposada significarà una diferència real per aquells que volen utilitzar la llengua en el dia a dia, un col·lectiu que "tindrà drets per primera vegada a la història, la qual cosa només pot dur a una major igualtat i una nació que estigui més còmoda amb les seves dues llengües".

La proposta de llei serà sotmesa ara a una sèrie de discussions a l'Assemblea de Gal·les, en què els diputats podran demanar els aclariments i fer-hi les esmenes que creguin convenients.

Hi falten els comerços
Segons explica BBC, entre les veus crítiques d'aquesta mesura s'hi troba Cymdeithas yr Iaith Gymraeg (la Welsh Language Society), una històrica organització cívica de defensa de la llengua gal·lesa, la qual considera que la llei és un avenç però lamenta que es quedi curta pel que fa a les provisions en el sector privat. Cymdeithas, que manté un discurs principalment positiu respecte la mesura, hi troba a faltar les comerços, perquè "són una part molt gran del nostre dia a dia". Segons la seva portaveu, Menna Machreth, "si volem veure la llengua gal·lesa com una llengua viva, hauríem d'estirar-la cap al sector privat".

Més informació:

Més informació a la fitxa de Gal·les i al dossier Pobles i nacions d'avui: Gal·les.