Els asturians tenen el dret de relacionar-se amb l'Administració pública del Principat d'Astúries en la llengua pròpia del país, l'asturià. Així ho ha decretat el Tribunal Constitucional (TC) espanyol, que ha rebutjat recentment una qüestió d'inconstitucionalitat contra la llei de Promoció i Ús de l'Asturià, la principal norma que protegeix i regula aquesta llengua romànica. Un jutjat d'Oviedo havia presentat la qüestió al Constitucional després que un lletrat d'Astúries, Xurde Blanco, presentés un recurs contra una resolució que li denegava la sol·licitud d'un permís laboral pel fet d'estar escrita en llengua asturiana.

La qüestió d'inconstitucionalitat plantejava que la Llei d'Ús estava en contradicció amb alguns articles de la Constitució espanyola, i demanava que es revisessin. Però el Tribunal Constitucional de l'Estat no ha donat la raó al jutjat d'Oviedo, i ha negat la discrecionalitat de l'Administració autonòmica a l'hora d'acceptar les comunicacions que es rebin en asturià, és a dir, que els organismes públics de la comunitat autònoma estan obligats a tramitar els escrits dels ciutadans en aquesta llengua, i això inclou reconèixer la seva validesa pel que fa a terminis.

El lletrat afectat, Xurde Blanco, ha explicat en declaracions a COPE recollides per Asturnews.com que "no és d'estranyar que el TC faci una estirada d'orelles a l'administració, ja que [l'asturià] és l'única llengua que no es respecta en absolut a l'Estat espanyol". Blanco ha definit el Govern asturià de Vicente Álvarez Areces (PSA-PSOE) del "major enemic de la llengua asturiana".

Una protecció mínima

L'asturià, asturlleonès o lleonès és una llengua romànica parlada per entre 300.000 i 450.000, principalment a Astúries i Lleó, així com a dues poblacions portugueses, Miranda do Douro i Vimioso. Gaudeix d'un reconeixement legal tant per part de l'Estat espanyol com del portuguès, però només és oficial en aquest segon.

La Llei d'Ús i de Promoció de l'Asturià, del 1998, és la principal eina legislativa de protecció de la llengua al Principat, però hi ha una demanda important per anar un pas més enllà i reconèixer l'oficialitat de la llengua. Entre els que lluiten amb aquest objectiu hi destaquen la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana i el Conceyu Abiertu Pola Oficialidá, la plataforma responsable de la campanya Yo Doi la Cara pola Oficialidá.

Més informació:

• Llei 1/1998 d'Ús i de Promoció de l'Asturià
• Asturies.com: El Constitucional afita la constitucionalidá de la Llei d'Usu
• La Voz de Asturias: El Constitucional avala que los asturianos usen la llingua en sus relaciones con la Administración