CatalàEnglish Mapa web Anar a l'inici

El nou president del Daguestan, Magomedsalam Magomedov, ha presentat l'equip que l'acompanyarà al Govern durant la legislatura que comença aquest mes. L'origen ètnic dels ministres és una mostra clara de l'intent d'acomodar l'enorme diversitat que caracteritza la república. D'acord amb l'estructura anunciada pel president, cinc ministeris estaran liderats per polítics d'ètnia àvar, que malgrat ser la més nombrosa no arriba a ser 29% de la població, segons el cens de 2002. Les comunitats darguana i lesguiana (16% i 13%, respectivament) estaran representats per tres ministres cadascuna, mentre que kúmics, laks i tabassarans en tindran dos (són el 14%, el 5% i el 4%). Finalment, un ministre del govern serà d'origen rus, comunitat que suma el 6% de la població.

D'aquesta manera, totes les ètnies que representen més d'un 4% de la població tindran un ministre del seu mateix origen, excepte en el cas dels àzeris, que han quedat fora del repartiment. Segons explica RFE/RL, Magomedov, que és un darguà, ha nomenat un àvar, Magomed Abdul·laiev, com a primer ministre, i probablement proposarà que un kúmic sigui el portaveu del Parlament.

Molts analistes consideren que aquest sistema de quotes és clau per conservar un cert equilibri en la situació política i social del Daguestan, i qualsevol canvi pot tenir conseqüències imprevisibles. Una prova d'això va ser la protesta que van dur a terme centenars de kúmics en saber que el president Magomedsalam Magomedov no tenia intenció de nombrar un primer ministre d'aquesta ètnia.

Un fràgil equilibri

Malgrat tot, sembla que el nou president, alhora que és conscient de la fragilitat de la situació, és partidari de suavitzar-ne la rigidesa. A finals de febrer, es va mostrar favorable al sistema perquè “totes les nacions han de ser representades”, però alhora va dir que calia tenir en compte altres variables: “en primer lloc hauríem de considerar qualitats professionals, reputació, i qualitats personals”.

Magomedov s'ha compromès a lluitar contra l'atur, el crim organitzat, la rivalitat entre clans, la corrupció i també en combatre els rebels islamistes, concretament l'amenaça que representa l'organització armada Shariat Jamaat.

A diferència de les repúbliques veïnes de Txetxènia i Ingúixia, el Daguestan no és l'escenari d'un conflicte armat, però sí que registra tensions importants entre les diverses ètnies, a més d'alguns moviments separatistes i la insurgència islamista, que es manifesta sobretot amb atemptats amb bomba.

Més informació:

• RFE/RL: Daghestan's New Cabinet (More Or Less) Reflects Republic's Ethnic Composition
• Georgian Daily: Changing Daghestan’s ‘Unwritten Rules of the Game’ Could Lead to More Instability, Markedonov Says
• RiaNovosti: Dagestan's second president inaugurated, set to combat terrorism
• Crisis Group: Russia’s Dagestan: Conflict Causes