Notícia

Un jutjat asturià diu ara que els funcionaris no poden utilitzar el bable

Desestima el recurs que el jutge Xurde Blanco havia presentat contra una resolució que li denegava la sol·licitud d'un permís laboral pel fet d'estar escrita en llengua asturiana · Fa dues setmanes el Constitucional espanyol va sentenciar que els ciutadans poden dirigir-se a l'administració en bable, però ara el jutjat diferencia entre ciutadania i funcionariat.

Revés per a l'ús públic del bable a l'administració autonòmica d'Astúries. Segons ha sentenciat el jutjat número 3 contenciós-administratiu d'Astúries, els funcionaris autonòmics no tenen el dret de fer servir la llengua asturiana en les seves comunicacions internes. Aquest és el resultat d'un llarg recorregut iniciat l'any 2007 per part del lletrat Xurde Blanco, a qui se li va denegar una sol·licitud de caràcter laboral escrita en asturià. Blanco va recórrer la resolució a un jutjat d'Oviedo, considerant que se li havien vulnerat els seus drets fonamentals. Al seu torn, aquest jutjat va acudir al Tribunal Constitucional espanyol per presentar una qüestió d'inconstitucionalitat a la llei que estableix la protecció de l'asturià, la Llei de Promoció i Ús del Bable. La història va continuar quan el Constitucional va rebutjar la qüestió i va dictaminar que tots els asturians tenen dret a dirigir-se a l'administració autonòmica en asturià.

El darrer capítol -de moment- ha tingut lloc aquesta setmana quan, el jutjat d'Oviedo ha dit que rebutja el recurs original de Xurde Blanco -el de l'any 2007-. La sentència justifica la contradicció amb l'auto del Constitucional perquè aquest "no entra en la anàlisi de la distinció entre funcionaris i ciutadans". Així doncs, el jutjat asturià diu que la legislació que permet als asturians dirigir-se en bable a l'administració està "expressament establerta per als ciutadans, i no pròpiament per a qui manté una relació estatutària amb l'Administració".

La sentència menciona la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per apuntar que té un caràcter "merament programàtic", i que no reconeix el dret a l'oficialitat de la llengua asturiana.

Més enllà de la retallada de drets que suposa la sentència, el jutge acusa Xurde Blanco de "voler menyscabar el principi d'autoritat dels seus superiors", i de "mala fe processal", segons explica LNE.es, perquè "sembla moure's per l'únic interès d'interferir amb el bon funcionament de l'Administració.

Reaccions del món professional i cultural

L'Academia de la Llingua Asturiana ha estat entre els primers a respondre la sentència. L'ALLA la qualifica de "sorprenent", i recorda que va en contra de "l'esperit" de l'auto del Constitucional. L'Acadèmia considera imprescindible reconèixer al bable l'estatus de llengua oficial al Principat, ja que aquesta és "l'única garantia que els nostres drets lingüístics es puguin exercir amb llibertat i sense imposicions".

També ha reaccionat el col·lectiu Xuristes pol Asturianu, que qualifica la sentència de "visceral". Lamenten que el jutjat asturià vulgui allargar la qüestió, ignorant l'auto del Constitucional i els mandats de la Carta Europea i que, a més, faci "greus acusacions innecessàries, injustes i recolzades sobre falses afirmacions fetes pel jutge" contra Xurde Blanco.

Per la seva banda, la Xunta pola defensa de la Llingua Asturiana considera que la sentència és "xocant", i "preocupant" que acusi el lletrat de "voler interferir en el bon funcionament de l'Administració". L'organització asturianista titlla "d'escandalosa" la posició del Govern asturià, al qual acusen de valorar la sentència "com un èxit" i de dir que "no s'ha conculcat cap dret ni s'ha donat cap tracte desigual al funcionari".

Finalment, el partit Unidá Nacionalista Asturiana defineix la sentència com "humiliant" per als asturians, perquè "es permet ignorar sentències jurídiques de rang superior".

Imatge: Manifestació per l'oficialitat a Oviedo (Uviéu), a AsturNews.

Més informació: