Notícia
Bloqueig polític a Bèlgica per la qüestió del districte de Brussel·les-Halle-Vilvoorde
Nova crisi política a Bèlgica, una vegada més com a conseqüència de la falta d'entesa dels partits flamencs i valons sobre la qüestió del districte electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorden (BHV). La setmana passada, els liberals flamencs de l'Open VLD van sortir del govern a causa de la incapacitat de l'executiu de resoldre la qüestió de BHV. A continuació, el primer ministre Yves Leterme va presentar la dimissió al rei belga, Albert II, el qual li va acceptar dilluns passat. El flamenc Leterme, que al llarg de la seva trajectòria política ha presentat la dimissió en cinc ocasions diferents, ja ha anunciat que no es presentarà als propers comicis.
Els esdeveniments han continuat avui dijous a la cambra belga, quan tots els partits flamencs han anunciat la intenció d'incloure la divisió del districte BHV a l'ordre del dia, cosa que els partits francòfons a la cambra han evitat tot utilitzant un mecanisme especial conegut com el "timbre d'alarma" (sonnette d'alarme), que es pot invocar quan s'infringeixen els drets d'una de les tres comunitats belgues: neerlandòfons, francòfons o germanòfons. Després d'això, la discussió es congela i el Parlament envia el dossier conflictiu a l'executiu belga, el qual disposa de 30 dies per examinar-lo.
D'aquesta manera, els francòfons desactiven la discussió sobre el districte, ja que la convocatòria d'eleccions anticipades, que se celebraran el 6 o el 13 de juny, impedirà que la resolució retorni a la cambra a temps. I s'eixampla així la divisió entre les dues comunitats lingüístiques. De fet, segons explica Le Monde, "mai, ni al punt més fort de les tensions entre flamencs i valons, un vot en una sessió plenària havia vist una majoria flamenca alçar-se unànimament contra una minoria francòfona també unànime".
Un dossier conflictiu
Però, de què tracta el conflicte de Brussel·les-Halle-Vilvoorde? És una pregunta tant repetida que el diari belga francòfon Le Soir fa mesos que afegeix un enllaç al costat de les notícies que tracten sobre aquest tema titulat, no sense ironia, Le dossier BHV pour des nuls ("El dossier BHV, per a inútils").
En resum, la qüestió BHV és un conflicte lingüístic i electoral que fa dècades que entorpeix les relacions entre les dues comunitats majoritàries de Bèlgica. Brussel·less-Halle-Vilvoorde és una circumscripció electoral i un districte judicial que cobreix la ciutat de Brussel·les i el territori que l'envolta conegut com Halle-Vilvoorde, dins de la comunitat lingüística neerlandòfona. Engloba un total de 35 municipis més Brussel·les, i se situa sobre la frontera lingüística que divideix el país en dues grans meitats.
Actualment, BHV és una excepció en el sistema electoral belga, perquè els habitants d'aquesta circumscripció poden votar tant a partits flamencs com francòfons i valons, mentre que a la resta del país -excepte Brussel·les, que és bilingüe-, els votants només poden escollir entre partits de la seva regió i comunitat lingüística. Per això, els partits de Flandes volen que el districte sigui dividit, i que els habitants de la part de Halle-Vilvoorde, dins de la regió flamenca, puguin votar només candidats d'aquesta mateixa regió i comunitat neerlandòfona. Argumenten que actualment els francòfons que s'han instal·lat en aquest territori tradicionalment flamenc gaudeixen de més drets que la resta de ciutadans.
Bones perspectives per als independentistes
Encara hi hagi una percepció majoritàriament escèptica respecte a la capacitat de les eleccions de desbloquejar la situació, és cert que el panorama polític podria oferir canvis importants. Tenint en compte les tendències de les darreres cites electorals, els comicis del juny podrien suposar un creixement espectacular per als independentistes moderats de la Nova Aliança Flamenca (NVA), fins el punt de posar en qüestió el domini del partit demòcrata-cristià de Leterme.
Més informació: