Notícia

Cinc organitzacions civils irlandeses s'uneixen per engegar una escola d'immersió en gaèlic

El projecte per una nova 'Gaelscoil' no ha obtingut el permís del Departament d'Educació d'Irlanda, i les entitats alerten d'un canvi de criteri per part de l'Administració, que d'ençà del 2008 no ha autoritzat l'obertura de cap nova escola d'immersió lingüística.

La petita localitat de Ráth Tó, a la República d'Irlanda, és l'escenari aquests dies d'una revolució per part de diverses organitzacions a favor del gaèlic irlandès, que han decidit passar per sobre de la decisió del Departament d'educació de no autoritzar l'obertura d'una escola de primària d'immersió lingüística en irlandès ('gaelscoil'). Les organitzacions, que s'han agrupat sota el nom Aitheantas ('Reconeixement'), lamenten que l'Administració irlandesa no tingui en compte la qüestió lingüística a l'hora d'autoritzar nous centres educatius i, davant la seva negativa, han decidit preparar-se perquè l'escola pugui entrar en funcionament a partir del mes de setembre, encara que sigui sense el reconeixement oficial del Departament.

Aitheantas ha començat una campanya per recaptar fons per a la posada en marxa, i té previst fer lobby al sí del Departament d'educació, tasca per la que comptaran amb el suport d'alguns regidors municipals. L'esperança és que l'Administració acabi reconeixent l'escola, però els seus responsables han dit que no esperaran fins aquest moment per començar.

Més enllà del cas concret de Ráth Tó, el moviment progaèlic atribueix al Departament d'educació irlandès un canvi de criteris pel que fa a les gaelscoileanna. Una de les portaveus de la nova plataforma, Anita Sheppard, explica a The Meath Chronicle que malgrat que hi ha "una gran demanda" pel nou centre d'immersió, "el Departament es nega a diferenciar les noves escoles pel que fa a la llengua", de manera no es té en compte si una determinada zona necessita un centre d'aquest tipus o no. Recentment, molt poques escoles en gaèlic irlandès han estat aprovades. La darrera fou el 2008, segons explica Sheppard, "i no sembla que la situació hagi de canviar".

Les organitzacions han puntualitzat que tot plegat es tracta d'una qüestió d'abast nacional, que atempta contra els drets lingüístics de pares i alumnes, i amenaça el moviment de les gaelscoileanna, "un dels sectors educatius que més ràpidament està creixent" a Irlanda. "Ens agradaria veure una aproximació més justa per part del Departament pel que fa a l'establiment d'escoles d'immersió en la primera llengua de l'Estat, d'acord al que diu l'Article 8 del Bunreacht na hÉireann", ha explicat Sheppard.

Més informació: