CatalàEnglish Mapa web Anar a l'inici

Amb la majoria d'escons ja assignats, el nou Parlament del Regne Unit ofereix poques modificacions en el panorama de les forces sobiranistes de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Cornualla. En una contesa electoral caracteritzada per una victòria conservadora insuficient per garantir una majoria parlamentària, Plaid Cymru, Scottish National Party i Sinn Féin han mantingut els seus 3, 6 i 4 escons respectivament.

A Irlanda del Nord la principal sorpresa ha vingut de la mà de l'Alliance Party, el principal partit 'cross-community', és a dir, que evita declarar-se unionista o republicà. L'AP ha pres un escó al Democratic Unionist Party (DUP), i entra així, per primera vegada a la seva història, a la cambra de Westminster. És molt singular que l'escó que ha canviat de mans sigui el de Belfast Est, on el candidat unionista era ni més ni menys que Peter Robinson, actual primer ministre nord-irlandès i líder del DUP. Al bàndol irlandès, els escons són per al Sinn Féin (4) i per al Social Democratic and Labour Party (3).

Pel que fa a Escòcia, el laborisme ha resistit bé la caiguda que ha tingut a la resta del Regne Unit, de manera que els resultats ofereixen una còpia exacta dels de fa cinc anys: 41 escons per als laboristes, 10 per als liberaldemòcrates, 6 per als nacionalistes i només un per als conservadors. L'SNP no ha aconseguit revalidar l'escó de Glasgow Est, un històric fortí laborista que els nacionalistes van guanyar a les eleccions anticipades de fa dos anys, i globalment ha quedat lluny de l'objectiu de 20 escons declarat per Alex Salmond. D'altra banda, caldrà seguir de prop quines són les conseqüències per a Escòcia de tenir un govern estatal conservador amb una gairebé nul·la base electoral al país cèltic.

Al País de Gal·les hi ha hagut alguns moviments d'escons, però han afectat principalment a conservadors i laboristes. Plaid Cymru manté els seus 3 escons (11% dels vots), els mateixos que aconsegueixen els liberaldemòcrates, mentre que els laboristes es queden amb 26 i els conservadors, amb 8.

Cap diputat nacionalista de Cornualla estarà representat a Londres, després que Mebyon Kernow hagi quedat lluny de guanyar en cap de les circumscripcions. El líder de la formació, Dick Cole, ha obtingut el millor resultat, a la demarcació de St. Austell and Newquay, on ha estat la quarta força amb el 4'3% dels vots. Aquest resultat, juntament amb el fet que per primer cop el partit hagi presentat candidat en les sis demarcacions de Cornualla, converteixen les eleccions en un precedent important per al partit. Al conjunt de la nació celta, els conservadors han pres el relleu als liberal demòcrates a almenys tres circumscripcions.

El pes del nacionalisme gal·lès i escocès a Westminster

En un context de "hung parliament", o Parlament sense majoria absoluta, qualsevol de les forces minoritàries pot ser decisiva a l'hora d'arribar a consensos. És per això que serà especialment significativa l'aliança, una legislatura més, entre l'SNP i el Plaid Cymru, que sumen nou escons i que durant la campanya ja havien expressat la seva preferència per una cambra sense majories. Tanmateix, l'autèntica clau la té el partit liberaldemòcrata, que pot donar la majoria absoluta als conservadors o als laboristes -en aquest cas, amb els escons d'altres partits minoritaris, com els nacionalistes escocesos i gal·lesos-.

Resultats (escons i percentatge de vots):
Conservadors: 306 (36%)
Laboristes: 258 (29%)
Libdem: 57 (23%)
DUP: 8 (0'6%)
SNP: 6 (1'7%)
Sinn Féin: 5 (0'6%)
Plaid Cymru: 3 (0'6%)
SDLP: 3 (0'4%)
Green: 1 (1%)
Alliance Party: 1 (0'1%)
Independent: 1 (1%)

Més informació:

• Resultats electorals a Times, BBC i Guardian.