Notícia

'Falta molta cultura democràtica a l'estat espanyol'

EDITORIAL. Entrevista a Aureli Argemí, president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN). En aquesta conversa analitza els resultats de les darreres eleccions generals a l'Estat espanyol.

Quina lectura fa dels resultats de les eleccions legislatives a l'Estat espanyol?
El resultat d'aquestes eleccions pot tenir diverses lectures. Jo en faig una, que no és exclusiva. Em sembla que aquesta vegada s'ha reafirmat un fet bastant important a la història dels últims anys: que dins de l'estat espanyol encara no hi ha suficient cultura política perquè es faci un debat amb uns mínims continguts democràtics. Estem encara a l'Espanya d'una meitat contra l'altra, l'Espanya de la divisió, que queda molt lluny dels paràmetres democràtics. I aquesta vegada crec que s'ha demostrat encara més, que estem en aquesta situació. Un dels partits deia: voteu-nos a nosaltres, que sinó vindran els altres. Sense mostrar cap programa, només jugant amb la por.

Un altre punt important és que en aquestes eleccions tota la diversitat ha estat marginada, de manera que queda lluny aquella Espanya plural, on hi ha una acceptació de l'altre. També s'ha demostrat la impossibilitat que els partits petits puguin entrar en el debat general, molts s'han trobat en una situació de bloqueig. Però no considero que això passi només als partits, sinó en general a la societat en què ens trobem. Enlloc de crear forats en els quals es pugui veure l'Espanya plural, s'ha preferit donar els vots a l'Espanya negra, la de sempre, la de vermells i blaus.

D'altra banda, hi ha un cansament per part de l'electorat per aquesta Espanya de sempre, i molta gent no ha votat amb entusiasme ni tan sols per als seus. O bé s'han abstingut o bé han votat al que se'n diu, de forma completament il·lusòria, el vot útil. Què en surt de tot això? La situació actual és que dins de l'Estat espanyol les coses queden com abans, no hi ha símptomes d'un canvi real.

Quin és el paper dels partits sobiranistes i nacionalistes, davant d'aquest panorama?
Els partits nacionalistes han de repensar-s'ho degut a uns resultats que són dolents per tots. Fins i tot l'únic partit que ha augmentat amb un diputat no ha augmentat pas en vots. No s'ha superat res, al contrari, estem en una situació més aviat negativa, i per tant els partits han de repensar quina és la seva funció actualment en les societats de les nacions sense estat.

Qui també ha de repensar la seva pròpia identitat és el partit que ha donat la victòria al PSOE: el PSC està disposat a jugar la seva carta de catalanista -no dic de nacionalista-, o bé es deixarà portar una vegada més pel que es decideixi a Madrid?

En definitiva, les eleccions no aporten cap canvi significatiu, però la continuïtat en sí posa una sèrie de qüestions: un fet simptomàtic és la crisi d'un dels partits amb un programa independentista, una crisi per uns resultats que li han estat completament desfavorables. La pregunta és si allò que presentava Esquerra era el que calia presentar en aquestes circumstàncies. L'electorat li ha dit que no. El programa d'ERC dins d'Espanya no és percebut com un programa espanyol, per això la gent no ha votat Esquerra, a banda dels errors polítics que hagi pogut fer.

I ara, quins passos hauria de fer ERC ara? Com veu el seu futur en tant que força independentista?
La funció immediata d'ERC és arribar a aquelles majories socials, a on esdevingui l'arma per fer els passos necessaris cap a l'autodeterminació. Per tant, segurament es tracta d'arribar a una entesa amb tota aquella base social que més o menys li és pròxima, jo diria fins i tot la base social de partits com Convergència, que després d'aquestes eleccions es pot veure frustrada, malgrat que es digui que poden tenir la clau de la governabilitat a Espanya, que segurament serà així, però no pas per canviar les coses, sinó per continuar més o menys com fins ara.

Una de les característiques destacades d'aquestes eleccions ha estat la bipolarització. Té tendència a anar a més, aquest fenomen?
Si segueix aquesta dinàmica, em sembla que és molt clar que PSOE i PP reformaran la llei electoral perquè els altres partits no siguin determinants de cap manera de cara al futur. Per exemple, ara CiU, si s'avé a donar suport als socialistes, intentarà condicionar d'alguna manera, i això no agrada als partits.
Però jo crec que aquesta llei a la llarga és inevitable perquè, en el fons, els socialistes i els populars estan d'acord, perquè aquestes minories sempre els han condicionat. En qualsevol règim democràtic, els partits, les minories també han de comptar, però ara només hi ha dos grans blocs. Hi ha alguns llocs que també funcionen amb blocs, com als Estats Units, amb els republicans i els demòcrates, però que tenen una tradició democràtica que no es pot comparar amb la d'aquí. Aquí encara són les dues Espanyes, i prou.

Què poden fer aquests partits, per no desaparèixer?
Aquests partits han de ser conscients que tenen temps, però no gaire. S'ha de jugar amb el joc que tenim, però sabent que és un joc que no porta enlloc. De manera que, si no s'aprofiten nous camins, aquests partits ho poden tenir molt difícil. Sempre poden sortir noves forces, però els partits que tenim actualment, si no es renoven molt i internament no tenen molt clara quina és la seva situació, ho poden tenir dificultats de cara al futur. De fet, en aquestes eleccions ja han estat molt poc transcendents. El problema també és que per part d'aquests partits no es veu una voluntat d'incidir ni aquí, ni al País Basc ni a Galícia. De fet, a poc a poc veiem que al País Basc, per exemple, el PNB ha passat a un segon pla, la qual cosa pot voler dir que hi ha més o menys el mateix plantejament que aquí.

D'altra banda, mentre creix l'independentisme entre la societat civil, els partits no fan polítiques d'acord a aquest creixement, sinó que juguen amb una certa ambigüitat. Potser no s'ha fet expressament, però ha estat així.