Notícia

El líder islamista txetxè Doku Umàrov dimiteix i nombra el seu successor

L'autoproclamat emir de l'Emirat del Caucas ha assenyalat un successor més jove, Aslambek Vadàlov, i ha demanat als rebels del Daguestan i Kabardino-Balkària que li donin suport · Afirma que continuarà la jihad contra Moscou · Umàrov havia reivindicat els atemptats contra el metro de Moscou del març passat.

Doku Umàrov, el principal líder rebel de la guerrilla independentista txetxena, ha anunciat aquest cap de setmana que dimiteix del càrrec, autoproclamat i no reconegut per cap Estat, de titular de l'Emirat del Caucas, per "raons de salut" i perquè considera que "la jihad l'hauria de dirigir un comandament més jove i enèrgic". Per això en el mateix vídeo de dimissió, penjat al web islamista kavkazcenter.com [ara fora de servei], el líder guerriller assenyala el seu successor: Aslambek Vadàlov, un guerriller més jove però amb experiència de combat en les dues guerres txetxenes dels anys noranta.

Umàrov alerta que malgrat deixar el seu lideratge, no renuncia a fer la jihad: "faré el que pugui, amb paraules i amb fets". Al mateix vídeo apareix un altre comandant, que certifica el suport a Vadàlov i demana "als nostre germans daguestanesos, ingúixos i kabardins que jurin lleialtat" al candidat proposat per Umàrov.

Doku Umàrov havia participat al Govern de la república independentista de Txetxènia -República Txetxena d'Itxkèria- entre els anys 1997 i 1999, sota el mandat d'Aslan Maskhàdov. L'any 2005 va esdevenir el president d'una República que ja era virtual, d'ençà de l'arribada d'una Administració prorussa a Grozni. L'octubre del 2007, Umarov va proclamar l'Emirat del Caucas, que pretenia ser un Estat islàmic que agrupés la majoria de pobles i territoris del Caucas del nord. Va dividir el territori en vilaies (províncies), una de les quals va passar a ser Txetxènia, i es va proclamar Emir.

De llavors ençà, Doku Umàrov ha dirigit les operacions dels insurgents islamistes a les diverses repúbliques del Caucas, i ha reivindicat alguns dels atacs més mortífers dels guerrillers txetxens, com l'atemptat contra un tren civil entre Moscou i Sant Petersburg, l'any passat, i les bombes al metro de Moscou del març d'enguany, que van provocar la mort de 40 persones.

Sota el lideratge de Doku Umàrov, la insurgència txetxena ha derivat clarament cap a un pan-islamisme caucàsic que ha deixat enrere la lluita per una República txetxena i ha prioritzat l'extensió de la guerrilla cap a les repúbliques veïnes d'Ingúixa i Daguestan.

Imatge: Doku Umàrov (Viquipèdia).

Més informació:

Més informació al dossier Pobles i nacions d'avui: Txetxènia.