Notícia

Bèlgica s'encalla de nou en la reforma de l'estat, 50 dies després de les eleccions

El candidat a primer ministre, Elio Di Rupo, presenta la seva dimissió com a preformador del govern, que el rei no accepta · Els francòfons s'avenen a escindir el districte electoral BHV, com demanen els flamencs · Els independentistes rebutgen que, a canvi, hagin d'empassar-se un enfortiment de la regió de Brussel·les

Bones intencions en començar, dansa de retrets posterior i dimissió final del preformador. El guió després de cada elecció a Bèlgica sembla escrit per donar incomptables titulars als diaris i per fornir flamencs i valons de conversa política diària. L'última víctima d'aquesta voràgine ha estat el líder dels socialistes francòfons, Elio Di Rupo, encarregat de formar govern i d'encarrilar la reforma de l'Estat belga. Di Rupo ha acabat presentant la seva dimissió com a preformador, però el rei Albert II no la hi ha acceptada.

De manera que Di Rupo continuarà encapçalant les converses per posar d'acord fins a set partits polítics (quatre de flamencs i tres de francòfons), però és evident que després de 50 dies de negociacions i d'haver dimitit, el líder socialista ha cremat part del seu crèdit. Davant seu, es manté amb força el líder independentista flamenc Bart De Wever, cap de la triomfadora Nova Aliança Flamenca (N-VA), que el passat juliol va ser la força més votada.

Les diferències entre la profunditat i les característiques de la reforma estatal són al centre del problema, segons assenyalen els principals mitjans de Bèlgica. Al flamenc De Redactie hom llegeix que un dels principals desacords va tenir a veure, com de costum, amb Brussel·les. En aquest cas, però, amb novetats: els partits francòfons haurien acceptat la divisió de la circumscripció electoral de Brussel·les-Halle-Vilvoorde (BHV) -una històrica reivindicació flamenca-, però només a canvi que la regió de Brussel·les rebi més assignacions econòmiques de l'estat. L'N-VA i un altre partit flamenc, els democratacristians (CD&V), però, no en volen sentir a parlar, especialment l'N-VA, que ha deixat clar que, en el futur, aspira a una Brussel·les cogestionada per Flandes i Valònia -i que, per tant, no desitja cap mesura que enforteixi el govern regional de la capital.

Els mitjans francòfons, molt crítics

Mentre, els diaris francòfons posen l'accent en el fet que, segons ells, en aquesta negociació totes les concessions les estan fent els partits francòfons. La Libre Belgiquecarrega contra De Wever, a qui acusa de no tenir límits en les seves reivindicacions i de voler “empobrir” els francòfons. A Le Soirsón molt crítics amb el CD&V, a qui acusen d'haver-se convertit en un “satèl·lit” dels independentistes. El rotatiu considera que les concessions dels francòfons (escissió de BHV i tranferències milionàries de competències a les entitats federades) són més que suficients perquè l'N-VA i el CD&V s'avinguin a pactar ja la reforma.

Malgrat tot aquest escenari, Di Rupo haurà de continuar intentant arribar a alguna mena d'acord. El rei li ha exigit que no llenci la tovallola i el preformador ha decidit implicar els sindicats en les converses, segons explica RTBF. L'objectiu, segons la radiotelevisió belga, seria de sumar nous suports a la proposta francòfona per pressionar així l'N-VA i el CD&V. Si no funciona, ningú pot descartar noves eleccions.

Més informació: