L'ajuntament de Vilanòva de Magalona (Villeneuve-Les-Maguelone, en francès, al departament occità de l'Hérault; Llenguadoc-Rosselló) no té la intenció de deixar d'emprar l'occità com a llengua d'ús del consistori, tot i la sentència (pdf) d'un tribunal de Montpeller que l'obliga a retirar o reformular els rètols en occità que havia situat a la carretera d'entrada del municipi. El tribunal ha donat la raó a un veí, Robert Hadjadj, que argumentava que els rètols bilingües "poden dur a confusió, aquesta doble indicació no és segura. I, a més, hi ha un accent obert sobre la 'o' que no existeix en francès". L'alcalde de Vilanòva de Magalona, Noël Ségura, ja ha declarat que no retirarà els rètols i que possiblement recorrerà la sentència: "Aquí la gent parla occità. S'ensenya a l'escola i a l'insitut", assegura.

Ségura exposa que si fins i tot un departament com el de l'Aveyron s'ha compromès a retolar totes les indicacions de les carreteres en francès i en occità, és il·lògic que un tribunal li prohibeixi ara a Vilanòva de Magalona de mostrar el seu nom en occità a l'entrada del seu terme municipal.

El tribunal recorda que la llei de trànsit assenyala el francès com a "la llengua de la República" i que totes les inscripcions a la via pública han de ser en aquest idioma. La normativa accepta "les traduccions" i, segons la mateixa sentència, "res no impedeix que un ajuntament usi una llengua regional", sempre que "existeixi un interès general que ho justifiqui".

Però en aquest cas, el jutge interpreta que el consistori no ha respectat la normativa viària, que estableix que el nom en francès ha de trobar-se en un rètol normalitzat i individual, motiu pel qual l'emplaça a moure uns metres enrere el rètol en occità perquè s'adigui amb el codi viari. Alhora, també ha considerat que el consistori no ha acreditat fonaments històrics "suficients" que justifiquin l'ús de la denominació occitana, ni tampoc ha demostrat, diu la sentència, que "existeixi un ús local suficientment antic del topònim".

El promotor de la sentència, Robert Hadjadj, és un jubilat de 71 anys que va emprendre la seva particular croada contra els rètols en occità de Vilanòva ara fa un any. Conegut unionista, ha arribat a proposar el boicot a les eleccions regionals, que considera que són una "mascarada".

Reacció occitanista
L'Institut d'Estudis Occitans (IEO), mitjançant les seves seccions al Llenguadoc i a l'Erau, han emès un comunicat en què es declaren "espantats" per la decisió judicial i ressalten que l'occità és reconegut per la Constitució de la República "com a part del patrimoni cultural". Així mateix, també s'ofereixen a encapçalar la "lluita" per l'anul·lació de la sentència, que consideren "totalment injusta i injustificada". El president de l'IEO, Pierre Bréchet, també ha posat sobre la taula la necessitat de "reclamar un quadre legal per a les nostres llengües" que les protegeixi d'arbitrarietats com aquesta.

Per al Partit Occità (PÒc), la sentència demostra que la "legislació francesa sobre les llengües dites regionals és realment arcaica", i el conseller regional del partit a Aquitània, David Grosclaude, ja s'ha posat en contacte amb l'alcalde de Vilanòva per a expressar-li el seu suport.

Més informació:

• La Dépêche du Midi: L'occitan interdit au village

[[Facebook2]]