Notícia

Declarada per fi l'oficialitat de la llengua gal·lesa

Una nova llei aprovada per l'Assemblea Nacional de Gal·les reconeix per primera vegada l'estatus de llengua oficial al gal·lès i garanteix que institucions públiques i certes companyies privades incloguin la llengua en els seus serveis · La principal crítica és que la legislació no inclogui drets concrets per als parlants.

Ha estat la legislació més complexa i llarga aprovada fins ara per l'Assemblea Nacional de Gal·les, però el passat dia 7 el gal·lès, la llengua cèltica pròpia del país, va passar a tenir l'estatus de llengua oficial, per primer cop en la història de l'autogovern a Gal·les. La legislació, una de les promeses de l'actual Govern de coalició del Partit Laborista i el Plaid Cymru, inclou també una sèrie de mesures per garantir l'ús de l'idioma a la vida pública.

En primer lloc, la llei crea un comissionat per la llengua gal·lesa, que substituirà la Welsh Language Board, i que tindrà com a objectiu principal fer complir mesures que garanteixin la protecció dels drets dels parlants.

També inclou un sistema per assegurar que els organismes públics i alguns de privats ofereixin serveis en gal·lès. D'entre els privats, es tracta principalment de companyies elèctriques, de gas i de telecomunicacions, entre d'altres, les quals hauran de negociar amb el comissionat per la llengua quin ús fan del gal·lès.

Altres organismes creats de nou són un tribunal de la llengua gal·lesa, en el qual els parlants podran recórrer qüestions relacionades amb la provisió de serveis en l'idioma, així com el Welsh Language Partnership Council, un òrgan consultor que aconsellarà el Govern gal·lès sobre l'estratègia a seguir sobre la llengua.

Malgrat que el Govern considera l'aprovació de la llei va marcar "un dia històric" per la llengua gal·lesa, alguns sectors han protestat per la manca d'ambició de la mesura. Cymdeithas, la principal organització per la llengua, n'és el principal exponent. Han declarat que hi manca un principi fonamental: el reconeixement dels drets dels parlants. Argumenten que és una llei que dóna poder als funcionaris, però no a la gent, i que el què cal és donar serveis lingüístics "enlloc d'esperar que els parlants protestin" cada vegada que vulguin utilitzar la seva llengua.

De fet un dels diputats del Plaid Cymru, Bethan Jenkins, va presentar una esmena a la proposta de llei en aquesta línia, que va ser rebutjada per 32 vots en contra i 16 a favor. Jenkins proposava una modificació que establia drets concrets per als parlants, i també proposava que l'oficialitat de la llengua fos incondicional, ja que en el text original hi ha una llista d'excepcions que en condicionen l'estatus.

Més informació: