Notícia

L'occitanisme es manifesta en suport a l'alcalde que es nega a retirar els rètols en occità

Centenars de persones reclamen respecte per a la llengua a Vilanòva de Magalona · Dos eurodiputats d'Europa Ecologia fan costat al batlle de la localitat · Un senador presenta una proposta de llei per garantir la continuïtat dels rètols bilingües

Diversos centenars de persones es van manifestar ahir diumenge a la localitat occitana de Vilanòva de Magalona (Villeneuve-lès-Maguelone, en francès) per demanar respecte per a l'occità i en suport al seu alcalde, Noël Segura, l'home que s'ha negat a acatar una sentència judicial que l'obliga a retirar els rètols en aquest idioma que hi ha a l'entrada del poble. El batlle, segons el cita AFP, va dir que arribarà "fins al final" per guanyar la batalla judicial pels rètols occitans i que, si cal, anirà als tribunals de cassació. "Les llengües regionals són lluny de ser mortes", va remarcar Segura.

La batalla judicial la va iniciar Robert Hadjadj, membre del Moviment Repúblicà de Salut Pública (una organització contrària a la diversitat lingüística de la República Francesa), qui va interposar una demanda contra els rètols perquè, segons el seu parer, representaven un perill perquè podien confondre els conductors. Un jutge li va donar la raó el passat octubre, però l'alcalde Segura va reaccionar tot seguit dient que no retiraria els rètols.

Un senador mira de salvar els rètols mitjançant una nova llei

El cert és que Segura no es troba sol en la seva batalla. Diumenge van desfilar en el seu suport no tan sols representants de l'Institut d'Estudis Occitans i de les Calandretas, sinó també polítics del nivell de François Alfonsi i Catherine Grèze, eurodiputats cors i occitana de la coalició d'Europa Ecologia-Regions i Pobles Solidaris, així com altres diputats i alcaldes occitans. Per Europa Ecologia, l'occità no és tan sols un patrimoni sinó "un tret d'unió entre els països europeus de llengua romànica". Grèze, precisament, va escriure fa poques setmanes una interpel·lació a la Comissió Europea sobre la manera de fer que França "apliqui els principis europeus sobre les llengües minoritàries".

Dins de França, ha estat el senador occità Roland Courteau qui ha mirat d'agafar les regnes legals de la qüestió. En efecte, Courteau va presentar al Senat el passat 26 de novembre una proposta de llei per tal que es permeti explícitament que els cartells d'entrada i sortida dels nuclis urbans puguin exhibir el nom de les viles en francès i en la llengua pròpia del territori.

Més informació: