Notícia

Euskadi, més pau en lloc de victòria

EDITORIAL. Davant de les darreres informacions que apunten a la no legalització del partit de l'esquerra abertzale, Sortu, el president del CIEMEN, Aureli Argemí, lamenta les mancances democràtiques d'un Estat que posa totes les sospites sobre aquesta nova formació. I això, malgrat que Sortu hagi dit que estarà en contra de qualsevol violència, inclosa la d'ETA.

Segurament les persones d'una certa edat recordaran que el 1964 el règim franquista volia festejar el vint-i-cinquè aniversari de la victòria de les tropes colpistes damunt l'exèrcit republicà. Algunes veus de la resistència es van aixecar per a denunciar aquest propòsit. Simplement perquè amb una celebració feta en aquestes termes venia a afirmar que la guerra, oficialment acabada el 1939, continuava present. La reacció del règim dictatorial no es va fer esperar. De cop i volta començaren a aparèixer cartells de propaganda governamental amb l'eslògan "vint-i-cinc anys de pau!". Però, tot i així, la dinàmica de la guerra o de la victòria, d'uns en contra d'uns altres, no s'aturà. I encara durant anys moltes persones la sofriren, amb persecucions de moltes menes, amb la prohibició dels partits polítics, amb censures, empresonaments i execucions.

Aquest record torna arrel del que està passant, les últimes setmanes, al País Basc. Les ànsies d'arribar al que s'ha anomenat un nou escenari de pau s'han anat manifestant darrerament, repetides vegades i cada dia amb més insistència i amb proves per a demostrar-ho. Ara, amb l'aparició del partit Sortu, una expressió política de l'esquerra abertzale. Un fet que que, per cert, en una democràcia normal tindria una transcendència relativa, almenys fins quan anés a les eleccions i obtingués uns bons resultats. Tanmateix, aquesta aparició està suscitant un rebombori de dimensions incalculables. Ben mirat, no tant pel que diuen els fundadors de Sortu com pel que d'altres diuen sobre ells. Els creadors d'aquesta formació política es proposen concórrer, com qualsevol altre partit polític legal, a les eleccions i actuar a favor d'un programa que preveu la independència de la nació basca, en el marc d'unes opcions socials, econòmiques, culturals...que són ben legítimes i homologables democràticament. Tot i així, els promotors de Sortu , davant les previsibles condemnes dels seus autoconvertits enemics, ha sortit de seguida al pas i ha proclamat als quatre vents que només caminaran per les vies pacífiques, que s'adaptaran a les normes legals vigents, que exclouen la violència, comprenent-hi la d'ETA, de la qual advoquen la seva desaparició...

No obstant i aquestes clares i contundents declaracions, Sortu neix sota sospita. Els seus enemics d'entrada no volen deixar-se portar pel principi de presumpció d'innocència. Prejutgen i sentencien. Per ells la guerra no s'ha acabat. L'esperit de la victòria no els abandona, els exigeix imposar no solament la rendició -rendició ja d'un neonat!- sinó també la condemna explícita de delictes que Sortu no ha tingut ni temps de cometre i ja ha dit que no cometrà. Al·lucinant. La manca de cultura democràtica preval entre els qui, des del poder establert, s'omplen la boca de pau, sense deixar espai a un partit que aposta per la pau complerta.

És el moment de reforçar, des de tots els àmbits socials, culturals i polítics, la veu d'unes persones que opten, seguint les regles del joc d'una democràcia ni que sigui limitada, encara ancorada en la transició, per a obrir camins que duguin el poble basc al ple exercici de tots els seus drets. Com a millor garantia per la pau. I, a la vegada, cal escoltar els mediadors, els qui treballen per a promoure la reconciliació, i unir-se als qui eixamplen els horitzons de les llibertats que, evidentment, són molts més que els seguidors de Sortu. Paral·lelament, hem d'evitar que la il·legalització caigui com la guillotina. Perquè mataria un partit i donaria més ales a la mentalitat de victòria que impedeix la pau. A veure si, finalment, també gràcies a Sortu, la pau que aprofundeix la democràcia pot guanyar a la victòria que perpetua l'enfrontament!