La República d'Irlanda pateix una crisi d'identitat. Després d'haver permès la intervenció del Fons Monetari Internacional (FMI) i la Unió Europea (UE) en les seves finances nacionals, polítics i societat civil fins i tot discuteixen si la seva llengua pròpia, el gaèlic irlandès, ha de ser una assignatura obligatòria a l'examen final de secundària, que dóna dret al Leaving Certificate. Així ho va proposar el candidat del centre-dretà Fine Gael, Enda Kenny, a les eleccions de divendres, proposta que immediatament va ser rebatuda pel liberal Fianna Fáil, pel Partit Laborista i pel Sinn Féin.

El Fine Gael -que per primer cop des del 1987 té opcions de guanyar els comicis i, fins i tot, podria fer-ho amb majoria absoluta- argumenta que l'ús del gaèlic augmentaria si deixés de ser obligatori, alhora que assegura que allò realment important per al sistema educatiu nacional és que els estudiants se centrin en l'aprenentatge de l'anglès, en tant que és la llengua dels negocis i l'economia internacionals.

L'històric Fianna Fáil, que des del 2007 formava coalició de govern amb el Partit Verd i els Demòcrates Progressistes, ja ha alertat que la proposta del Fine Gael "conduiria a l'extinció de la llengua". Però la credibilitat del Fianna Fáil entre els irlandesos se situa ara per ara sota mínims i força enquestes pronostiquen que podria passar a ser la quarta força política de la Dáil Eireann (parlament irlandès), per sota del Fine Gael, els laboristes i el Sinn Féin mateix.

Precisament el Sinn Féin, que també ha criticat la proposta amb contundència, es preveu que serà una de les sorpreses de divendres. La decisió del seu líder, el nord-irlandès Gerry Adams, d'abandonar el seu feu de Belfast Oest per presentar-se a les eleccions a la República ha generat moltes simpaties arreu de la nació, fins al punt que la majoria d'enquestes pronostiquen que la formació podria triplicar els 5 diputats actuals -dels 166 que conformen la Dáil.

Però qui més frontalment s'ha oposat a la mesura de rebaixar l'obligatorietat de l'irlandès ha estat el sindicat estudiantil Union of Students in Ireland, que va convocar una protesta silenciosa davant de la Dáil en defensa de l'obligatorietat (vídeo), perquè "convertir la llengua irlandesa en opcional causaria un mal irreparable per al futur de la nostra llengua materna", ja que, entre d'altres arguments, "si es fa opcional, els estudiants no l'escolliran com a assignatura", "perquè l'irlandès ocupa el doble d'hores que les altres matèries, perquè hauria de competir amb d'altres assignatures de tercer nivell" o "perquè els estudiants ja serien dissuadits d'estudiar-lo des de l'escola primària".

A la xarxa, iniciatives com Keep an Ghaeilge as a Core Leaving Cert Subject també han tingut molta acceptació. En el fons, però, la proposta del Fine Gael no és pas nova, sinó que ja va surar en l'aire a la campanya del 2006, però la pressió del Conradh na Gaeilge va aconseguir que quedés aparcada.

Més informació:

• YouTube: USI student march in Dublin against Fine Gael plans for the Irish language.
• Webs especials de les eleccions de RTÉ i The Irish Times.
• BBC: Irish political parties in five-way election debate.
• Wikipedia: Irish general election 2011.