El referèndum que es va celebrar ahir a Gal·les sobre l'ampliació de l'autonomia de la seva Assemblea Nacional ha atorgat una clara victòria del sí, fins i tot en la gran majoria dels comtats que el 1997 van votar en contra de la creació de l'Assemblea. El sí ha sumat 517.132 vots (el 63,5% total), mentre que el no tan sols n'ha sumat 297.380 (el 36,5%). La participació, baixa, s'ha situat en el 35,2%, d'un total de 2,2 milions de persones cridades a les urnes. Haurien acudit a les urnes un 15% menys de votants dels que van anar-hi el 1997 (50,1%).

Victòria del sí en tots els districtes menys un

El sí ha guanyat a pràcticament tot el país. A la zona sud, el sí ha tingut suports d'entre el 52,5% a Bro Morgannwg/Vale of Glamorgan, del 68,9% (Blaenau Gwent i Merthyr) fins al màxim del 73% (Castell-nedd Port Talbot/Neath Port Talbot). També hi ha votat àmpliament a favor la capital, Cardiff. És en aquesta regió on hi ha l'únic territori que hi ha votat en contra: Sir Fynwy/Monmouthshire, a la frontera amb Anglaterra, on el no ha aconseguit una mica més del 50% dels vots.

Al nord de Gal·les la situació ha estat similar: tots els comtats han registrat suports al sí que van del 59,7% al 76% (aquest darrer a Gwynedd, el màxim nacional).

Molt més ajustat ha anat el vot a Powys, l'extens districte que corre al llarg de la frontera entre Gal·les i Anglaterra. Però fins i tot aquí el sí ha aconseguit una victòria d'importància simbòlica, amb el 51,6% dels vots i una participació lleugerament superior al 39%.

Legislar en 20 àrees sense negociar amb Londres

La pregunta que es va formular als ciutadans gal·lesos és: "Vol que l'Assemblea sigui capaç de legislar en tots els assumptes de les 20 àrees en les quals té capacitat per fer-ho?". Aquestes 20 àrees a les quals es refereix la pregunta són agricultura, pesca, boscos i desenvolupament rural; monuments històrics; cultura; desenvolupament econòmic; educació; medi ambient; incendis i política de prevenció; alimentació; sistema de salut; infraestructures i transport; habitatge; política local; Assemblea Nacional de Gales; administració pública; estat del benestar; esport i lleure; turisme; planejament urbanístic; aigua i llengua gal·lesa.

Actualment l'Assemblea de Gal·les té la potestat de legislar en aquestes àrees, però cal un procés de negociació amb el Parlament britànic per tal que les lleis puguin ser aplicades. Si el sí guanya al referèndum, significarà que tots els assumptes dins d'aquestes àrees seran legislades directament des de l'Assemblea gal·lesa sense haver de passar pel procés negociador amb Londres.

Més informació:

• Web amb tots els resultats oficialment declarats
  
• Nationalia: Gal·les decideix en referèndum l'aprofundiment del seu autogovern

[[FitxaGales]]