Notícia

Xarxa que obre horitzons a les nacions sense estat

EDITORIAL. En aquest nou article, el president del CIEMEN, Aureli Argemí, defensa el paper que han de jugar les nacions sense estat en la construcció d'un nou paradigma de les relacions al món. A la llum dels esdeveniments al nord d'Àfrica, Argemí considera que les nacions sense estat poden fer una aportació valuosa, i que aquesta és la línia tracada al Fòrum Social Mundial de Dakar per part del CIEMEN.

Molt a prop nostre, a l'altra banda de la Mediterrània, està emergint el poder extraordinari de convocatòria que tenen les persones que saben utilitzar, al moment oportú, les xarxes d'informació i cooperació alimentades per les noves tecnologies de la comunicació. En aquest cas es tracta d'un poder de convocatòria creatiu, marcadament espontani, liderat per uns quants joves, capaç d'obrir camins cap a horitzons gairebé impensables fins fa ben poc. Qui es podia imaginar que l'autoimmolació d'un simple treballador, injustament colpejat per la policia tunisiana, seria la guspira que provocaria un incendi polític de proporcions incalculables, que ja abrasa el nord d'Àfrica i estats de la península Aràbiga, amb una població que supera els 100 milions de ciutadans?

Davant els interrogants que aquests esdeveniments ens posen, algú ja ha respost que els hem de tractar com si fossin una mena de miratge, com si tot plegat hagués de naufragar o que acabarà fent tornar les aigües al lloc on estaven abans. També hi ha qui es demana si aquests esdeveniments ens obren camins que duen a un altre món possible, al món repetidament reivindicat, per exemple, pel Fòrum Social Mundial (FSM).

Sigui com sigui, els continguts de la gran majoria de reclamacions per part dels qui al nord d'Àfrica s'han aixecat contra l'ordre establert, es relacionen amb la construcció de la democràcia i amb el respecte dels drets humans. No amb fonamentalismes ni altres ismes. Ni tampoc amb la reacció d'una joventut alienada per unes ideologies pseudoreligioses.

Aquestes notícies ens duen a valorar millor el sentit d'una iniciativa del CIEMEN i d'altres entitats realitzada en l'última assemblea del FSM (a Dakar, Senegal, el febrer de 2011). Em refereixo al rellançament que hi feren de la xarxa de contactes, col·laboracions, informacions... entre els pobles marginats, creada per a promoure els seus drets col·lectius i per a formar un poder social de gran abast, capaç de dinamitzar els moviments d'emancipació d'aquests pobles. Una xarxa que compta, sobretot, amb els mitjans oferts per la informàtica i que, d'ençà de l'any passat, quan va ser fundada, ja ha traçat una via plena d'innovacions i esperances.

Hem arribat a una cruïlla, a la fi de l'era analògica en què tantes accions a favor dels drets dels pobles van aconseguir un ressò més aviat modest i entrem en l'era digital obert de bata a bat a perspectives que ens poden acostar als objectius d'alliberament a què aspiren els pobles marginats. En tot cas, els esdeveniments a què em referia a l'inici d'aquest escrit ens apunten que la problemàtica de les nacions sense estat -de nacions oprimides quan no prohibides- troba elements de solució i una manera de fer, pacífica, civilitzada, per a aconseguir-la. Són esdeveniments que ens confirmen les potencialitats ofertes per uns mitjans electrònics a l'abast de tothom, socialitzats, amb unes capacitats de convocatòria tan potents que cap poder establert ja no pot frenar. En tot cas, el CIEMEN, prenent l'impuls d'una seva ja llarga experiència en el camp de les xarxes que ha anat creant avant la lettre, vol potenciar la Xarxa del Drets Col·lectius dels Pobles pensant que l'era digital o virtual ens deixa el camp lliure per a contribuir, des de la base de les nacions sense estat, a aportar un suport a l'eslògan del FSM: un altre món és possible. Pensant que sense la llibertat d'aquests pobles l'altre món possible seria coix.

En aquesta línia estan escrites les conclusions adoptades pels participants en l'Espai dels Drets Col·lectius dels Pobles de FSM a Dakar. Ens comprometem -declaraven explícitament- a "utilitzar les immenses possibilitats de contacte i d'intercomunicació que ens ofereixen internet i les noves tecnologies. Per això, demanem que les associacions concernides es connectin, sense demora, a aquest sistema de relacions i els proposem que creïn els instruments més eficaços per a convertir la Xarxa en un grup potent de pressió que esdevingui ben visible en els grans mitjans de comunicació".

Tenim enfront nostre una ocasió excepcional per a córrer cap a la recuperació de les llibertats nacionals, per a apropiar-nos d'una oportunitat històrica que, finalment, permet als pobles encara marginats de prendre la paraula. I de parlar, en primera persona, d'ells mateixos al món, dir-li qui són i com volen ser reconeguts pels altres pobles, pels governs i pels representants de les institucions internacionals.

Es troba a les nostres mans, doncs, l'alternativa "revolucionària", que ha de guanyar davant dels esforços que els poders establerts dediquen per a parlar sobre aquests pobles com a entitats inexistents o enemigues de la humanitat. Internet, per sort, ens retorna la dignitat d'una presència a un món que no és de ningú i és de tothom, ens facilita tenir la força de tapar la boca dels opressors i de deixar lliure la paraula dels qui anhelem alliberar-nos. Internet ens posa en condicions de donar el pas decisiu per tal que siguin coneguts i reconeguts els drets col·lectius de tots els pobles.

Si una colla de joves de l'altra banda de la Mediterrània han pogut arribar tan lluny, per què no ho intentem també nosaltres? És, en definitiva, el que intenten aconseguir els promotors de la Xarxa pels Drets Col·lectius dels Pobles.