Sortu compleix la legalitat vigent, tot i així la Fiscalia troba indicis per aconsellar que no s'inscrigui en el registre de partits. Com es possible això?

La Fiscalia ha presentat una sèrie de "proves" que, segons ella, apunten al fet que tot plegat és una nova enganyifa. El recurs presentat a corre-cuita pot ser suficient a priori però haurien de presentar indicis molt més clars que els que al·leguen ara mateix.

L'estratègia del Govern espanyol és il·legalitzar totes les propostes de l'esquerra abertzale oficial?

El Govern te dos condicionants principals que li impedeixen dur a terme una política audaç: per un costat la proximitat d'eleccions i per l'altre la pressió del Partit Popular. Penso que de cara a les municipals els il·legalitzaran com a proba del cotó. Si tot segueix el seu curs passades les eleccions probablement el Govern i les institucions judicials facilitarien el seu pas a la legalitat. Suposo que el que volen es assegurar-se que l'esquerra abertzale no es fa enrere en les passes que ara emprèn. Objectivament Sortu ara compleix la llei. Ho diu l'Ararteko (el síndic de greuges basc), ho diuen experts constitucionals com Pérez Royo, i fins i tot el fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia del País Basc.

La nova formació ha condemnat el fet que ETA medités la idea d'atemptar contra el lehendakari López. És un pas més cap a la legalització?

Tot i la claredat del sentit d'aquest nou pas no tinc cap confiança en que això li serveixi de res a curt termini. De fet, estem veient com, cada cop que Sortu fa una nova declaració, el Govern respon canviant les regles del joc. El president Rodríguez Zapatero ja ha anunciat que serà molt difícil que l'esquerra abertzale sigui legal mentre ETA existeixi. El que s'evidencia amb això és que el Govern pretén fer servir la llei de partits segons els seus interessos i això és incompatible amb el respecte a la llei, exigible en qualsevol estat de dret.

Aquestes últimes setmanes s'han produït detencions i s'esperava que Sortu digués quelcom llavors.

En aquest cas estic d'acord amb els seus membres i el seu raonament: ells no són un partit, encara, no estan registrats, per tant no se'ls pot exigir res. De tota manera, segons la legislació els partits han de condemnar la violència, en cap moment diu que s'hagin d'aplaudir les detencions o condemnar el seu passat. Em sembla que actuen coherentment tot i que, com dic, no son un partit per tant ara per ara no se'ls pot exigir res.

La Fiscalia els acusa d'ocupar l'espai ideològic que havia ocupat Batasuna i que ara és desert.

Evidentment, no estem parlant de la inscripció d'un partit que sorgeix del no-res i representa un nou corrent ideològic. El que està sobre la taula és el retorn a la legalitat d'un sector polític actualment exclòs. Amb això s'evidencia, a més, el caràcter antidemocràtic de la Llei de partits, que està pensada per il·legalitzar formacions però no en contempla la legalització. La gran diferencia amb el que hi havia abans i el que hi ha ara és que s'ha produït una ruptura històrica.

Es refereix al fet que han demanat a ETA que abandoni les armes?

Sí, però no només això. Sembla que ningú hi para atenció, però el fet que hagin titllat l'activitat d'ETA de terrorisme es quelcom molt important. Mai havien utilitzat aquesta paraula. No només rebutgen la violència si no que la qualifiquen de terrorista. És un pas molt important.

El Govern té por que torni a passar com en altres ocasions. Ells parlen d'un engany.

Si es una enganyifa, què pot passar? Posem per cas que els legalitzen i efectivament resulta ser una estratagema. L'estat segueix tenint la llei de partits, s'ha aprovat recentment una reforma que permet retirar dels càrrecs aquells regidors que no condemnin els atemptats. Hi ha eines per evitar un possible engany, però davant una situació com l'actual cal ser responsable.

Una altra de les acusacions que presenta la Fiscalia és la vinculació d'alguns dels seus membres amb antigues sigles il·legalitzades. Aquestes persones han perdut el seu dret a participar en política?

A aquestes persones cap sentència les ha inhabilitat per dur a terme activitats polítiques, però pel fet d'haver tingut algun contacte són considerades no aptes per formar part d'un projecte legal. Parlem, per exemple, d'una persona que va ser candidata d' Herri Batasuna l'any 1987 quan formar-ne part no era cap delicte. A una altra se l'acusa de tenir una conversa amb el seu fill que està pres. A una altra l'assenyalen per pertinença a ETA, i si així fos, què fan que no la detenen? És una situació força surrealista. Parlem d'una cadena perpètua política per aquestes persones.

Ara s'apunta a la possibilitat que l'esquerra abertzale pacti amb EA per introduir persones sense antecedents ni vinculacions amb Batasuna en les seves llistes, si Sortu no es legalitza.

Si, alguns en parlen com si fos el pla B. Aquestes persones que provenen de l'esquerra abertzale no han estat condemnades ni inhabilitades, per tant no entenc quina raó pot haver-hi per estar-hi en contra. Es tracta d'un partit legal, que ha condemnat sempre la violència d' ETA i ara incorporaria persones amb ple dret a participar de la vida política. Ignoro si l'esquerra abertzale té un pla alternatiu, però sense cap dubte, no es podria justificar res contra EA ni contra la gent que en forma part.

A la fiscalia també li ha sorprès que persones que no formen part del partit -i assenyalen Nicolás Moreno, d'ANV- hagin demanat el suport internacional per a la legalització de Sortu.

També ho hem fet nosaltres, el PNB, Aralar, Eusko Alkartasuna, Ezker Batua, els sindicats ELA i LAB... La demanda està construïda d'una manera molt feble. Les proves que s'han recollit en molts casos manquen de sentit.

La Fiscalia ha posat també en entredit el Grup Internacional de Contacte (GIC), els acusa de formar part de l'estratagema d'ETA.

Si repasses les biografies de les persones que formen part del GIC aquesta acusació se suma al surrealisme de tot plegat. Es difícil imaginar que un exsecretari general de la Interpol, com Raimond Kendall, pugui formar part de l'entramat d'una banda terrorista. Davant d'aquesta mena d'acusacions cap a persones com Brian Currin, Silvia Casale o Nuala O'Loan immediatament s'hauria de posar en dubte les vinculacions que el Govern espanyol ha fet d'altres organitzacions respecte d'ETA. Presentar demandes contra la realitat comporta aquests tipus d'excessos.

Quin paper haurà de jugar el GIC en un "«ambient" tan hostil?

La seva feina, si l'hi deixen fer, serà garantir que no succeeixin els principals fets que poden entorpir el procés, per exemple extorsions, impostos revolucionaris, i tampoc atemptats, robatori d'armament, etcètera. La clau del GIC està en el valor que té la seva verificació. ETA pot trencar un procés i acusar al Govern de no cooperar, que és repressor, etcètera. Però és molt més difícil fer això davant la comunitat internacional. El fet que s'internacionalitzi el conflicte i el procés de pau és una garantia de no retrocés i de compromís.

El Govern espanyol en canvi rebutja aquesta ajuda. Per què?

El fet que vingui algú de fora pot desestabilitzar el discurs del Govern. Són persones externes amb diferents interessos als de l'estat i pot ser que portin un discurs que entri en contradicció amb el de les institucions. Tots els governs implicats en un conflicte rebutgen la intermediació d'agents internacionals, però al cap i a la fi, la història revela que és imprescindible.

A qui li toca ara fer passes endavant?

Nosaltres pensem que és imprescindible que ETA renunciï a la violència de manera definitiva, i per descomptat que es legalitzi un partit que representi els interessos d'un col·lectiu que ara mateix no es veu reflectit les institucions. Això seria imprescindible per a la pau, entenent que no només suposa la fi de la violència, sinó que ha d'anar acompanyada de l'obertura d'un diàleg sobre convivència, reconciliciació, víctimes, memòria, etcètera.