Un dels pobles originaris del Panamà, el ngäbe-buglé, ha intensificat la lluita que fa anys duu a terme perquè s'aturin els projectes miners que es desenvolupen a les seves terres ancestrals. El darrer conflicte va començar l'11 de febrer quan el president panameny, Ricardo Martinelli, va aprovar la Llei de reforma del Codi de la mineria, el qual data de 1964. Tot just la llei es va començar a debatre un mes abans, les comunitats indígenes, camperoles i organitzacions ecologistes van iniciar les protestes per derogar la llei que, segons denuncien, deixaria via lliure a les multinacionals per explotar les mines del país. Els indígenes també asseguren que la llei "atrauria la inversió estrangera i començarien l'explotació de la mina de Cerro Colorado" (un dels jaciments de coure més grans del planeta), raó per la qual els ngäbe-buglé s'hi oposen fermament.

Les protestes van ser especialment fortes a San Félix, on va haver-hi enfrontaments entre manifestants indígenes i la policia que va acabar amb diversos detinguts i ferits. Uns dies després, el president panameny es va veure obligat a derogar la polèmica reforma de la llei, tot i que va lamentar "que el país deixaria d'ingressar uns 1.000 milions de dòlars que es preveien amb el nou cànon que incloïa la reforma" i es van signar els acords de San Félix entre els indígenes i el govern.

Derogació de la mineria

El 14 de març la Coordinadora per la Defensa dels Recursos Naturals i el Dret del Poble Ngäbe Buglé i Camperol va presentar la seva proposta de llei alternativa. La proposta de llei vol prohibir l'explotació minera, el desenvolupament hidroelèctric (que malmet greument els rius) i l'explotació turística no sostenible. Així van intentar que prosperés la llei, en el moment que s'estava debatint sobre la derogació de la llei i la seva tornada a la llei de 1964.  Tot i així, el 29 de març el Congrés General Ngäbe Buglé va assegurar que el govern està dilatant la taula de negociacions i no està fent res per tirar endavant una llei que prohibeixi la mineria i que tot al contrari, està impulsant la divisió entre els indígenes i està construint noves centrals hidroelèctriques.

Cerro Colorado

L'explotació minera de Cerro Colorado està situada al bell mig de les terres on habiten els ngäbe i es calcula que podrien tenir 1400 milions de tones de reserva de coure, amb una explotació ininterrompuda de 70 anys amb la possibilitat de duplicar-se i amb unes possibilitats de guanys de 300 milions de dòlars anuals. El jaciment de coure ha causat divisions entre la població de la zona, tot i que la majoria de persones s'hi oposen, hi ha hagut gent que ha vist amb bons ulls l'explotació per la promesa de 500 llocs de treball que sempre ha fet el govern panameny.