L'1 d'abril els kurds van ajuntar-se a les manifestacions que des de fa dos mesos s'estan duent a terme a Síria contra el govern de Bashar al-Assad. Des d'aleshores hi ha hagut concessions de drets, però també ha començat a aflorir la repressió i les detencions per part de la policia síria, a mesura que l'escalada de violència ha augmentat al país àrab.

Tot i que en un primer moment la regió kurda es va mantenir en una relativa calma des de l'1 d'abril la població kurda va començar a manifestar-se massivament per demanar la ciutadania de ple dret, avenços econòmics i la llibertat dels presos polítics. Degut a l'alta tensió que es viu al país, el govern sirià va respondre immeditament a certes demandes dels kurds i així va anunciar que donaria la nacionalitat a uns 300.000 kurds que es trobaven en situació administrativa irregular, canviant una política de feia més de 50 anys. També, pocs dies després de les primeres manifestacions kurdes, es van alliberar 48 presos polítics kurds, empresonats des de feia més d'un any.

Les mobilitzacions no s'aturen

Tot i que després de l'anunci del president, les manifestacions a les principals ciutats kurdes van apaivagar-se fins a gairebé desaparèixer, petits grups van continuar les protestes reclamant que “la nacionalitat sense drets no significa res”. També es van encendre petites demandes nacionalistes sobre la “qüestió kurda”. En les darreres setmanes però, sembla que les manifestacions han tornat a créixer i han començat les detencions a la zona kurda, entre elles les de dos opositors polítics, acusats de ser els instigadors de les noves mobilitzacions a la zona.

Un problema que ve de lluny

Dos dies abans de la primera manifestació al Kurdistan Est, el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) va fer una roda de premsa on va manifestar que el govern siri havia d'escoltar i negociar amb els kurds (i amb el seu poble en general) i recomanava a Síria reconèixer la identitat cultural, política i social del poble Kurd. De manera contrària, el portaveu del PKK, Karayilan pronosticava que les protestes s'expandirien arreu del Kurdistan i amenaçava dient que “si els kurds es revolten tindran molta més repercussió que les revoltes al món àrab”. A Síria hi viuen uns 2 milions de kurds (el 9% de la població) i porten molts anys lluitant pel reconeixement de la seva identitat. El kurd està prohibit a l'administració, no es poden inscriure nadons amb un nom en kurd o està prohibida la publicació de llibres en llengua kurda.