L'Scottish National Party (Partit Nacional Escocès, SNP) d'Alex Salmond ha fet història aquest cap de setmana amb la consecució de la majoria més àmplia de la història del Parlament escocès: 69 diputats sobre 129, és a dir, quatre més dels necessaris per a la majoria absoluta. Però les xifres no acaben de fer justícia amb la magnitud de la proesa. No es tracta de quants escons ha guanyat, sinó de com. Els independentistes han destrossat laboristes i liberaldemòcrates a casa seva, a les circumscripcions que tradicionalment s'havien considerat els nuclis durs dels dos principals partits d'oposició.

De la llista de 22 circumscripcions uninominals que l'SNP tenia entre els seus objectius, n'ha guanyades 18, incloent-hi bona part del 'cinturó central', el grup de circumscripcions que s'estén des de Glasgow fins a Edimburg, el qual sempre s'havia considerat sociològicament laborista.

I ho ha fet després d'una campanya en què els laboristes van començar liderant la majoria d'enquestes d'intenció de vot.

Dels 69 escons guanyats pels de Salmond, 53 corresponen a les circumscripcions uninominals, d'un total de 73, molt lluny de laboristes (15), conservadors (3) i liberaldemòcrates (2). Això explica perquè el mapa polític escocès és ara pràcticament groc, el color de l'SNP. A les llistes de les circumscripcions regionals -una segona votació que corregeix la manca de representativitat del sistema uninominal- l'SNP obté 16 escons però el 44% de vots, mentre que el Labour es queda amb 22 diputats i el 26% dels vots.

En definitiva, l'SNP ha trencat tots els rècords, i en paraules de l'analista de política de BBC Scotland, Brian Taylor, ho ha fet amb un sistema electoral que “el Labour havia dissenyat específicament perquè l'SNP mai guanyés una majoria absoluta”.

A l'hora d'analitzar la victòria nacionalista, des del Labour parlen de “tempesta perfecta”, tot atribuint l'increment de suport de l'SNP per un vot anti-laborista per part dels antics votants de LibDem. La veritat, però, és que en no poques circumscripcions els resultats il·lustren clarament com votants laboristes canvien de bàndol. La qüestió és que, fins i tot quan les enquestes auguraven uns pitjors resultats per a l'SNP, la figura de Salmond sempre ha estat a bastament més popular que la d'Ian Gray. I a la vista dels resultats, tant pel que fa a circumscripcions uninominals com a les llistes regionals, la valoració de l'obra de Govern dels independentistes queda més que aprovada.

Referèndum a l'agenda i llum verda de Londres

Aquest cop, la qüestió de la independència va tenir un paper secundari durant la campanya electoral, apareixent pocs dies abans dels comicis i només perquè Ian Gray, líder del Labour, va creure oportú “recordar” als indecisos, que segons les darreres enquestes s'estaven apuntant al carro de Salmond, que l'SNP defensa la independència d'Escòcia.

És per aquesta raó que ara els partits unionistes escocesos -Labour, Liberal Democrats i Tories- s'afanyen a recordar que el vot a l'SNP no és necessàriament un vot a la independència. En qualsevol cas, Salmond té allò que li mancava la legislatura anterior: una majoria còmoda perquè el Parlament dugui a terme la consulta, amb els vots afirmatius -si bé prescindibles- dels dos diputats verds i la independent Margo MacDonald, ex-SNP.

Davant d'això, Alex Salmond, que evidentment repetirà com a primer ministre, ja ha dit que la primera prioritat és la recuperació econòmica, però que el seu executiu té el mandat de donar a Escòcia el referèndum d'autodeterminació abans que no acabi la legislatura. Tot apunta que serà cap a l'any 2015, i res fa pensar que no s'hagi de celebrar. Fins i tot el Secretari d'Estat per Escòcia, el liberaldemòcrata Michael Moore, ja ha dit que el Govern britànic no s'oposarà a la consulta: “Si la qüestió és decidir el futur d'Escòcia respecte el Regne Unit, és més important que fem aquest debat que no pas que debatem si podem o no podem fer el debat”, ha declarat Moore.

Més informació:

• Resultats a BBC
• Nationalia: L'SNP transforma el mapa electoral escocès amb els millors resultats de la seva història