Notícia

El País Valencià encara les eleccions amb la més que probable renovació de la majoria absoluta del PP

Les enquestes preelectorals preveuen una victòria abassegadora de la llista que encapçala Francisco Camps i uns resultats molt discrets per al PSPV de Jorge Alarte · Compromís i Esquerra Unida pugnen per superar el llindar del 5% i mantenir-se a les Corts, ara sense una coalició conjunta · Poques opcions per a una gran constel·lació de petits partits

El 22 de maig el País Valencià viurà unes eleccions que, segons indiquen tots els pronòstics, acabaran amb una nova majoria absoluta del Partit Popular de Francisco Camps. I això, malgrat els casos de corrupció del PP durant els darrers anys -que han dut el president de la Generalitat a ser imputat-, la censura a Canal 9 denunciada pels treballadors de l'ens, el tall del senyal de TV3, la greu crisi econòmica on el País Valencià té un dels índexs més alts d'aturats de tot l'estat, els casos d'especulació urbanística denunciats per la Unió Europea o la retallada de l'ensenyament en valencià que ha deixat uns 100.000 infants sense poder estudiar en català. Tot i així, Joan Francesc Mira (escriptor i polític del Bloc) opina que "la dreta té una visió del país superficial i folklòrica, però els altres no tenen una visió alternativa".

Un nou escenari polític?

Més enllà de si el Partit Popular (PP), com prediuen totes les enquestes, revalida la majoria absoluta, també s'haurà de veure quins seran els altres partits que entraran a les Corts Valencianes. El Parlament, en les darreres eleccions va quedar amb 54 escons per al PP (la majoria absoluta se situa en 49), 38 per al Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 7 per a Compromís, dels quals 5 van ser per a Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) i 2 per al Bloc Nacionalista Valencià (BNV). Compromís es va separar al cap de pocs mesos de les eleccions i, dels 5 diputats d'EUPV, 3 van quedar-se sota aquestes sigles mentre que 2 (Mireia Mollà i Mònica Oltra) van continuar de diputades sota la nova Iniciativa del Poble Valencià (IdPV).

Ara, Compromís es presenta sense el suport d'EUPV i amb Enric Morera (BNV) com a cap de llista d'una coalició que també integren IdPV i els Verds. El trencament entre Compromís i EUPV pot dificultar l'entrada de la coalició pel tall electoral del 5% (els partits que no arriben a aquest llindar es queden fora del repartiment d'escons). Entre les principals propostes electorals de Compromís es troben la regeneració democràtica, el desenvolupament sostenible i la defensa del territori, l'ampliació de l'autogovern i la defensa del valencià.

La llista del PP, encapçalada pel president Francisco Camps, inclou cinc persones imputades i sis més implicades en els casos de corrupció que aquesta legislatura han esquitxat el govern valencià. Pel que fa al PSPV-PSOE, la llista estarà encapçalada per Jorge Alarte, però les enquestes preelectorals publicades pels diaris mostren que la candidatura no ha engrescat els valencians: el PP obtindrà la majoria absoluta i fins i tot augmentaran diputats, en detriment de la baixada del PSPV i de la possible no entrada de Compromís.

Els petits entren en joc, tot i que amb poques opcions

Pel que fa als altres partits que es presenten a les eleccions i que molt improbablement no entraran al Parlament, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) mirarà de superar els gairebé 12.000 vots de les eleccions de 2007. Els republicans, que de nou no han volgut participar en la coalició Compromís, presenten a Agustí Cerdà com a cap de llista. Coalició Valenciana, per la seva banda, mirarà de reunir el vot anticatalà. En les darreres eleccions va ser el partit extraparlamentari més votat, amb més de 17.000 vots. Com a representants de l'anomenat nacionalisme valencià estricte (és a dir, contrari a la inclusió del País Valencià dins dels Països Catalans) hi ha les llistes República Valenciana-Esquerra Nacionalista Valenciana (RV-ENV) i Units x Valéncia (que agrupa, sobretot, gent vinguda d'Unió Valenciana, tot i que menys bel·ligerants amb el catalanisme polític que UV).

També hi ha un grup de partits adscrits a l'extrema dreta espanyolista, encapçalats per España 2000 (Jose Luis Roberto), Democracia Nacional, Falange Auténtica, Falange-JONS i el Partido Social Patriota Español (PSPE), que en les darreres eleccions van aconseguir entre tots plegats una mica més de 10.000 vots. Aquests partits estan darrere de les manifestacions racistes i feixistes que durant anys es duen a terme al País Valencià i de les constants agressions contra seus i persones al voltant del valencianisme polític o l'independentisme català.

D'altra banda, una vintena d'entitats prou reconegudes al País Valencià, com Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana o la Plataforma Salvem el Cabanyal, han presentat un manifest sota el nom de Moviment Cívic Valencià. Entre altres, el manifest crida a la participació i a una regeneració democràtica de la política valenciana per retornar la credibilitat en les seves institucions, la lluita contra la crisi o contra la corrupció.