Vàries regions del kurdistan situades en estats diferents es troben en una situació molt tensa, arribant a diferents enfrontaments armats que han causat la mort a centenars de persones.

El procés de pau s'esvaeix a Turquia

A Turquia des de les eleccions del 12 de juny, els combats entre les milícies del PKK i l'exèrcit turc són constants i des d'aleshores han mort desenes de soldats i guerrillers d'ambdues bandes. El darrer fou l'1 d'agost on un atac a un convoi militar turc va acabar amb la vida de 3 soldats, tot i que l'enfrontament més sagnant es va produir el 14 de juliol a la regió de Diyarbakir, on van morir 13 soldats turcs i 7 guerrillers del PKK. Les morts es van produir en un atac de l'exèrcit turc als assentaments del PKK a la zona, que va merèixer la condemna i el suport a l'exèrcit del president turc, Tayyip Erdogan i de la Secretària d'estat dels Estats Units, Hillary Clinton, la qual es trobava de gira per la zona i que va anunciar que “donem suport a Turquia en la seva lluita contra el terrorisme del PKK”. Tot això, passa després d'unes eleccions on els candidats kurds van incrementar el seu nombre de regidors i pocs mesos després que el líder del PKK, Abdullah Ocallan ratifiqués la via pacífica per tal d'arribar al final del conflicte, tot i que ja avisava que si no hi havia avenços es corria el risc d'una “guerra revolucionària popular” i ara ha assegurat que les negociacions de pau no es poden dur a terme en aquestes condicions.

Les revoltes a Síria

També a Síria, la forta oposició s'està notant també amb força i amb la repressió de l'exèrcit a la zona kurda. Els aixecaments s'han tornat a reproduir al kurdistan sirià, després que a mitjans de març es calmessin degut a l'alliberament de 48 presos polítics i al fet que el govern va donar la nacionalitat a 300.000 kurds. Actualment, la situació és de molta tensió, ja que en les darreres setmanes l'exèrcit ha ocupat la zona, especialment la ciutat de Qamishli i ha reprimit durament als manifestants amb gasos lacrimògens, que han deixat vàries persones ferides i fins i tot algunes fonts parlen d'algun mort. Des de diferents punts de vista, l'oposició kurda és la més ben organitzada contra el govern sirià i pot ser el factor clau que faci caure el president al-Assad.

Tensió a la frontera iraniano-iraquiana

L'altre punt de conflicte en la geografia del kurdistan és la zona que comprèn les fronteres de l'Iraq i l'Iran. A començaments de juliol l'exèrcit iranià va començar un atac contra les bases del PJAK (el Partit per la Vida Lliure del Kurdistan, en les sigles en Kurd), que va entrar en territori iraquià i va provocar un conflicte de sobirania entre ambdós països. Des d'aleshores els enfrontaments han estat constants i han costat la vida a vàries persones kurdes incloses la vida d'un infant i també a uns 300 soldats iranians inclosa la d'un alt comandament de la guàrdia revolucionària iraniana. http://www.ekurd.net/mismas/articles/misc2011/8/irankurd766.htm