L'assemblea de Còrsega va aprovar amb una àmplia majoria (36 vots a favor i 11 en contra) el document titulat “U fogliu di lingua corsa strada”, en el qual es proposa que el cors sigui la llengua oficial de l'illa i que gaudeixi d'un status de cooficialitat en tots els àmbits. Ara, un grup de funcionaris electes hauran de treballar sobre la viabilitat d'una proposta que planteja qüestions jurídiques i constitucionals (que haurien de fer canviar la constitució francesa) per presentar el projecte definitiu a finals de 2012. El full de ruta (2011-2014), presentat pel conseller executiu Pierre Ghjonga i pretén que el cors tingui una presència molt més forta en tots els àmbits de la vida a Còrsega, especialment en l'educació (on fins i tot es proposa la immersió lingüística), però també en camps com en les noves tecnologies, l'administració o als mitjans de comunicació. Una llei similar ja es va intentar aprovar el 2009, tot i que la majoria unionista que hi havia aleshores a la cambra va tirar enrere la proposta. Ara, amb els bons resultats de les forces nacionalistes aconseguits a les darreres eleccions de 2010, han permès que s'aprovi el document.

Reaccions polítiques

Pel què fa a Femu a Corsica, la coalició de caire autonomista liderada pel Partit de la Nació Corsa, que va obtenir un 26% dels vots en les passades eleccions a l'Assemblea, es van mostrar molt satisfets amb l'aprovació del document i van afirmar que és una proposta que no pretén “l'exclusivitat del cors” com sí que vol “el discurs monolingüista i unitari francès”. Pels independentistes de Corsica Libera, que tot i algunes reticències com que volien incloure els drets nacionals del poble cors a la proposta, hi van votar a favor encara que reconeixen que no és l'status que voldrien per la llengua corsa i aposten per una política lingüística com la que hi ha al Principat de Catalunya.

30 anys d'internacionalisme

En un altre ordre de coses, els propers 5,6 i 7 d'agost es duran a terme les Jornades Internacionals de Corti, que enguany celebren el 30è aniversari. Aquestes jornades són prou conegudes per tots els sectors independentistes d'arreu d'Europa, ja que cada any apleguen al voltant de xerrades, tallers i conferències diferents col.lectius de nacions sense estat europees com els Països Catalans, el País Basc, Irlanda, Bretanya o Galícia.